El liberal Ramon Trias Fargas bromejava que la independència arribaria amb un telegrama de Madrid: "Quedan independizados por orden". Certament no seria amb Jordi Pujol i el seu "peix al cove" que fa tanta ferum de podrit. A un mes de les eleccions constituents catalanes, els resultats del País Basc i Galícia confirmen que l'independentisme el crea Madrid.

Al País Basc la coalició espanyolista al poder de socialistes i PP que volia acabar amb el nacionalisme basc ha quedat escombrada. Si el 2009 disposava l'espanyolisme de la meitat dels vots pràcticament, amb un País Basc dividit entre castellanistes i basquistes, el daltabaix ha estat bíblic amb dos terços ara foralistes i només un terç espanyolista. El gruix de la caiguda és socialista, perdent un terç dels seus votants, però el PP s'hi ha deixat un 11% del seu vot. La política de Madrid de prohibir els partits abertzales s'ha vist com a errònia. La fi de la violència d'ETA ha fet pujar com l'escuma EH-Bildu, la darrera sopa de lletres de la perseguida Herri Batasuna, i ja és la segona força, a punt de superar el PNB. El PP, el partit de govern a Madrid, ha quedat quart.

Les meigues gallegues semblen més favorables a Rajoy perquè el PP ha mantingut la majoria. Però ha estat gràcies al col·lapse socialista, ja que el PP ha perdut el doble percentual que al País Basc. Els socialistes han sagnat 231.000 votants, però el PP n'ha deixat anar uns sorprenents 136.000, deu vegades més que els vots perduts al País Basc. La sort que tenen els espanyolistes és que a Galícia el vot nacionalista està en mans de partits marxistes. Tot i així han tret més vots sumats que el segon partit, els socialistes, i ja representen una quarta part de l'electorat. Queden molt lluny dels nacionalistes bascos i catalans. Farien bé en descobrir que el Mur de Berlín i l'imperi soviètic fa dècades que ja no existeixen.

Els centralistes de Madrid han respirat alleujats perquè el PP no ha caigut a Galícia, però la realitat és que han deixat un grapat de plomes. L'espanyolisme ?segueix controlant el 70% dels vots a Galícia, però són vuit punts menys, que ara han guanyat els nacionalistes.

La veritable catàstrofe espanyolista ha estat al País Basc, on governava una coalició socialista-popular. Ha perdut un terç dels vots i 12 punts menys i representa només un terç de l'electorat. La baixada en picat socialista n'ha estat el principal component, però el PP també ha deixat anar llast, com a Galícia.

Pot respirar tranquil Rajoy? A l'espera del pal que rebrà a Catalunya el PP, i evidentment els desnonats socialistes, la resposta és que s'està quedant sense vots. Si no fos per la davallada socialista es veuria més clar que l'espanyolisme de Madrid no té futur al País Basc i a Catalunya. Rajoy no vol rebre lliçons de Frau Merkel, que les cobra, però aquí té cinc cèntims d'un català que va pel món: Madrid ha d'abandonar l'espanyolisme abans que no perdi del tot el País Basc i Catalunya. Quedar-se amb el fi de la terra, el Finisterre de Galícia, no crec que sigui consol. El gallec Rajoy, immobilista, pot semblar que no puja ni baixa, però l'escala mecànica on és només duu al ?soterrani.