D'ara endavant seran molts els mitjans de comunicació que ben sovint publicaran enquestes electorals. Els ciutadans serem cridats a les urnes enguany com a mínim en un parell d'ocasions a Catalunya. És evident que vivim en campanya permanent, la qual cosa deixa de banda molts aspectes importants de la vida política que resten en un segon terme.
El 2015 serà molt interessant, atès que es consumarà la fi del ?bipartidisme, no només a l'Estat ?espanyol, sinó també a les nacions històriques. La irrupció de Podem trencarà molts esquemes amb ?l'aparició de nous líders polítics.
De moment, sembla segur que el PP perdrà la majoria absoluta i que a Catalunya la primera força parlamentària no arribarà als quaranta escons. Això és del tot nou si pensem que fins ara a Espanya s'han alternat PP i PSOE en la governació i a Catalunya CiU gaudia d'una forquilla que anava dels 50 als 70 diputats, la qual cosa és impensable en el panorama d'avui.
La manca de confiança entre la ciutadania i els seus representants polítics ha afavorit l'arribada d'un moviment com Podem, que recull milers de vots dels descontents i els indignats. La corrupció, que afecta els partits tradicionals i diferents estaments de la vida pública farcits d'expolítics, és la base del creixement de Podem. Quan moltes famílies no arriben a finals de mes, personatges com Rodrigo Rato, Miguel Blesa, Narcís SerraHernández Moltó -per donar alguns exemples de responsables d'entitats financeres- han protagonitzat escàndols de l'alçada d'un campanar. I al costat d'això els partits han viscut casos que han acabat de desmoralitzar el personal.
L'arribada de nous actors des de les files de Podem o de Ciutadans farà trontollar els esquemes. D'entrada el PSOE tindrà una papereta complicada. Haurà de triar entre deixar governar en minoria el PP o bé donar els seus vots a Podem. Això els pot portar a un carreró sense sortida i difícilment se'n sortiran si no són capaços de treure més vots que el grup de Pablo Iglesias.
D'altra banda, el PP podria conservar el poder, però amb una minoria molt difícil d'administrar, atès que pot viure una forta oposició no només parlamentària, sinó amb manifestacions constants al carrer. Rajoy difícilment trobarà companys de viatge i serà bo veure quin paper juga Albert Rivera perquè, si els resultats l'acompanyen, s'haurà també de mullar.
A Catalunya CiU i ERC s'han distanciat al llarg dels darrers mesos. Tenen interessos electorals diferenciats i la incògnita és saber si els republicans es decantaran per sumar forces d'esquerra o bé aniran de bracet amb en Mas. A les municipals ja podrem veure els ?primers símptomes d'allò que ?passarà al setembre. En tot cas, les dues ?formacions tenen l'objectiu de la independència com a full de ruta.
Podem ha sacsejat el panorama i ja res serà com abans. Seria molt interessant que l'amenaça electoral que representen servís perquè les formacions tradicionals es regeneressin sense por. Una nova llei electoral és més necessària que mai. La limitació de mandats és una assignatura pendent, lligada certament a la transparència dels partits polítics i el seu finançament. Fins ara PP, PSOE, CiU i PNB no han volgut afrontar la realitat i agafar el toro per les ba?nyes. Una vegada més van a remolc i en la propera legislatura es veuran obligats a prendre decisions en aquest sentit. Ens espera un any molt mogut electoralment parlant, i de ben segur ple de sorpreses...
