Recuperar la signatura. Aquesta és la clau. Sense la capacitat de poder firmar, Artur Mas està perdut. El president en funcions, ara més que mai, sap quin és el valor de poder rubricar decrets. Especialment els de convocatòria anticipada d'eleccions. Ho va fer el 2012 pensant que el cop de porta al pacte fiscal li significaria una allau de vots. L'estiu passat, sota l'amenaça de no convocar eleccions, CDC va aconseguir que ERC renunciés a les seves sigles i es constituís una coalició sota el nom de Junts pel Sí. El resultat electoral ha deixat part de la seva única i principal arma de negociació en mans de la CUP. Però Convergència Democràtica segueix utilitzant l'avançament electoral com a element de negociació per constituir un govern. El president en funcions només té una opció per seguir exercint el poder: adverteix que en cas de no arribar a cap acord els comicis es convoquen automàticament.
Retenir la firma és l'únic objectiu. Per això Mas accepta totes les peticions de la CUP excepte renunciar a la presidència. Això significaria no poder decidir quan i com han de votar els catalans. I a qui.
