Aranzadi és l’editorial navarresa que publica els textos legals en aquells llibres tan pesats i gruixuts que hi ha a les estanteries de jutjats i despatxos d’advocats. El Déu de l’Antic Testament va dictar la llei a Moisès i aquest, segons Cecil B. De Mille, la va esculpir en dues pedres. Hammurabi en va fer prou amb una pedra pel seu codi que ve a dir que la part ofesa pot cobrar-se dent per dent i ull per ull, que és l’enunciat de la Llei del Talió, abolida per Jesús de Natzaret, amb bon criteri donat que la pràctica de l’ull per ull només ens condueix a què, com va dir Gandhi, al final tots quedem cecs.
Una bona part del dret del nostre temps prové del Dret Romà, però, les societats modernes no en fan prou i ens calen lleis i més lleis. Calen totxos d’Aranzadis que els aspirants a la carrera judicial s’hauran d’empollar per a superar unes oposicions duríssimes que a Espanya es basen més en l’habilitat d’aprendre’s els temes com un lloro, més que no pas en la capacitat d’entendre coses. Això darrer explicaria el perquè hem conegut brillants opositors, números u de la seva professió que ens semblen més rucs que una sola de sabata.
En una entrevista recent, Manuela Carmena, jutgessa retirada i exalcaldessa de Madrid, quantificava en vuitanta mil les lleis que ses senyories han aconseguit tirar endavant des de la Constitució del setanta-vuit i explicava que vol proposar que una comissió les estudiï una per una per veure si havien servit per a alguna cosa o si cal fer neteja i abolir les que no serveixen.
Viure sota l’imperi de la llei és de les coses bones que pot tenir un país per molt que, com diu la llatinada: dura lex, sed lex (la llei és dura, però és la llei), però, en mig del marasme de milers de lleis sempre n’hi ha que saben com fer anar l’aigua al seu molí. No teniu la sensació que no passa una setmana sense que algun jutjat doni la raó a demandes de Vox, PP o C’s? Un té la sensació que és millor tenir bons advocats que no pas ser capaços de fer bones lleis. És el moment de recordar que el Comte de Romanones va dir: vosaltres feu la llei, que jo faré el regalament. I en mig de tant de text legal, sempre n’hi ha que saben trobar-hi algun camí per a sortir-se’n amb la seva, molts de cops contravenint l’esperit de la mateixa llei i del sentit comú. Massa sovint tenim la sensació que ens estomaquen, a cops d’Aranzadi. Fins d’avui en vuit, si no hi ha res de nou.
