Hi havia dos capitans amb un nom que es pronunciava de manera molt similar. Un era el bo, el Capitán Tan, Felix Casas, un dels actors protagonistes de Los Chiripitifláuticos que en companyia de Valentina, Locomotoro, el Tio Aquiles o els Hermanos Malasombra divertien a la mainada per televisió durant els darrers anys seixanta o els primers setanta del segle passat. El seu personatge era el d’un explorador que amb el seu barret salacof i un jersei de ratlles encetava les seves intervencions dient «En mis viajes por todo lo largo y ancho de este mundo…» Malauradament, va morir fa poc temps. Després hi havia el Capità Khan, de la policia de Laos . No sé què se n’ha fet. En realitat ni era capità, ni era de Laos, ni es deia Khan. Sembla que era l’encarregat d’un bordell a Bangkok que feia alguns treballets per l’espia Francisco Paesa. Fou l’encarregat de lliurar Luis Roldán a la policia espanyola a l’aeroport de Bangkok en una picaresca increïble. Va fer pagar a Roldán per un costat i al govern espanyol per l’altre fent creure al primer que l’extraditataven amb menys càrrecs penals i per tant menys condemna de presó. I al Ministeri de l’Interior també, argumentant que era un acord amb el govern de Laos on estava amagat des de la seva fugida i que la transacció es feia a un tercer país, Tailàndia.Tot era fals. Quan vaig assabentar-me aquesta setmana de la mort de Luis Roldán, ex- director de la Guàrdia Civil i protagonista d’un dels grans escàndols de corrupció del país vaig decidir tornar a veure la pel·lícula del 2017 El nombre de las mil caras d’Alberto Rodríguez, un magnífic thriller i una bona manera de conèixer el cas Roldán des de la perspectiva de l’espia Paesa, amb una gran interpretació d’Eduard Fernàndez.

La realitat supera a la ficció. Tot allò, amb totes les llicències cinematogràfiques que es vulgui, va passar de veritat. Aquest senyor estava a punt de ser nomenat Ministre de l’Interior en substitució de José Luis Corcuera quan el desaparegut Diario16 informava al novembre de 1993 de l’espectacular augment del seu patrimoni a partir dels fons reservats que anaven a la seva butxaca i les comissions que rebia per la construcció de casernes de la guàrdia civil. Entre tot, per cert, un terreny a un lloc indeterminat de la Costa Brava. Hem d’esperar que en Josep López de Lerma, col·laborador del diari tots els dissabtes dediqui a la qüestió algun dels propers articles. En Josep era vicepresident del Congrés dels Diputats aquells anys i fou escollit per unanimitat president de la Comissió Roldán que es va fer al Parlament. Es de les poques comissions parlamentàries d’investigació de l’història que han aconseguit aprofundir en els fets, molt per davant de la tasca judicial. Hi dedica un parell de capítols al seu llibre Cuando pintábamos algo en Madrid i suposo que havent passat tant de temps ens podrà fer llum d’algunes de les coses que llavors foren considerades secretes.

La casualitat ha fet que la mort de Roldán coincidís amb el fet que els capítols en emissió de la sèrie de TVE Cuéntame coincideixin cronològicament amb els temps del cas Roldán i que formi part de la trama de la sèrie amb implicació d’alguns dels protagonistes:Alcàntara pare i fill.Això sí que és una bona promoció!, dit amb tot el respecte cap el difunt.A Cuéntame es descriu molt bé el clima d’escàndol que va suposar el cas. Feia pocs messos que, contra tot pronòstic, Felipe González havia tornat a guanyar les eleccions. Un magnífic debat a Tele5 davant d’Aznar ho va capgirar. Alguns sondejos a peu d’urna d’aquell diumenge de juny de 1993 donaven un empat o una victòria mínima del PP. Finalment, el PSOE va guanyar per 20 diputats sobre el PP, però poc després el cas Roldán (i altres) els va fer entrar en una crisi permanent. Fa uns deu anys agafava un tren a Saragossa, on vivia, i un company de viatge em va fer veure que un dels dos membres de la parella que esperava a l’andana era Luis Roldán.

Havia passat 15 anys a la presó i dels diners que se’n va endur a l’estranger mai se n’ha sabut res perquè sempre va afirmar que s’ho va quedar tot Paesa.La fugida de Luis Roldán va forçar la dimissió del Ministre de l’Interior, Antoni Asunción.Confirmo el que diu en Josep al seu llibre. Jo era a un sopar de valencians residents a Madrid al qual em solien convidar. Antoni Asunción, de Manises i que també ha mort, fou interpelat pel rumor de fugida de Roldán: «Ho tenim controlat, els mateixos que els protegeixen el tenen vigilat».