No sé per què fer servir tants eufemismes. Del feixisme ara en diem conservadors, dreta radical, extrema dreta o neofeixisme. A veure, anem a pams. Si un dirigent polític defensa a Benito Mussolini, que era el cap feixista italià –i gat mesell de Hitler– estem davant d’un polític feixista. Si un dirigent polític defensa Francisco Franco és que estem davant d’un feixista. A Espanya autoenganyar-se durant tants anys ens està portant a la perdició. Si comences el curs polític a Quintanilla de Onésimo (Redondo) nom del cap de Falange Española és que ets un feixista.
Per què ha guanyat Giorgia Meloni? En primer lloc perquè hi ha hagut molta abstenció. Jo mateix no sé si hauria anat a votar. Està passant una cosa similar que a França i que a Espanya.
Qui es Enrico Letta? Fou entre 1991 i 1995 el president de les joventuts del PP europeu! És com si ara l’única opció real de l’esquerra estés dirigida per un paio de Noves Generacions del PP. Voleu dir que no és exagerar massa?
Imaginem també que a Catalunya hi ha una coalició d’esquerres CUP, ERC, ECP i PSC i el candidat és Josep Antoni Duran Lleida, algú pretendrà que vagi a votar?
A més, el Partit Democràtic ha recolzat a Mario Draghi com a primer ministre. Draghi va ser dirigent de Goldman Sachs i el responsable d’amagar el colossal deute del partit de dretes de Grècia. I quan guanya l’esquerra els seus amics neoliberals ensorren l’economia grega fins a extrems increïbles. Si ets d’esquerres han de recolzar un individu que si visquéssim en un món raonable estaria a la presó?
L’alternativa, diuen, era votar al Moviment 5 Estrelles, un artefacte polític d’un pallasso. Per si fos poc les tres forces d’extrema dreta es posen d’acord per escollir diputats i senadors mentre «l’esquerra» no. Brillants.
Al ser historiador no trobo que en el passat hi hagi coses millors que ara, però de tant en tant sí. Quin temps aquells on hi havia el totpoderós Partit Comunista Italià, on tenia dirigents com Antonio Gramsci, Palmiro Togliati o Enrico Berlinguer.
El problema, em sembla, és que han fet creure a tothom que són classe mitjana, encara que no tinguin un sou o el tinguin molt magre. O han fet creure que ets un emprenedor encara que siguis un autònom sense ingressos. De fet, Pedro Sánchez i el PSOE, sabent-ho, fan servir el concepte «classe mitjana treballadora» que potser funcioni però conceptualment és una bajanada. No anem bé, l’esquerra patina des de fa massa temps. I a l’esquerra del socialisme realment existent hi ha massa plantejaments postmoderns que els allunyen de la seva gent. Volen deixar de fer l’idiota?
