Com es produeix el canvi social?

Estem en una permanent campanya electoral. Aquesta idea és una creació dels aparells dels partits polítics de dretes. Els d’esquerres hi ha caigut però no s’adonen que estan jugant al frame de la dreta. M’explicaré. Un partit d’esquerra se suposa que existeix per transformar la societat amb més o menys grau i a ritmes més o menys ràpids. Quan es compra el marc de la dreta, es creu que per canviar la societat el que cal és guanyar les eleccions. I no se n’adonen que és un camí equivocat. Almenys ho és per dues raons. La primera raó, no s’aconsegueix que la gent voti una opció política per una bona campanya electoral. En realitat aquest és el primer argument que addueixen els spin doctors per justificar el seu malaguanyat sou. Diuen que en les campanyes es decanten els vots. La pregunta que ens hauríem de fer és: per què tanta gent no té criteri polític? La segona raó és que entre els partits i la gent hi ha molta distancia, fonamentalment perquè hi ha molt pocs militants i això fa que els partits no estan entre la gent i per tant no tenen capacitat d’influència. La pregunta central és: com es canvien les polítiques d’un país? La resposta és simple, canviant la mentalitat de la gent, però per fer-ho, cal entendre la política com a pedagogia, com deia Rafael Campalans. A més, estem veient molt clarament que encara que guanyis el poder polític i encara que la teu programa proposi mesures, sense el suport popular organitzat, els canvis no es produeixen. No tenim la dació en pagament, ni s’ha liquidat la llei mordassa, ni s’ha derogat del tot la reforma laboral del PP, ni es retornaran els bens robats als republicans, ni es jutjarà als que han comès crims de guerra, ni s’eliminen els paradisos fiscals. És a dir, pots tenir el poder polític però no el poder de veritat. La política d’esquerres es fa avui mirant enquestes i s’acaba dient allò que la gent vol sentir. I si la gent vol sentir animalades s’acaben dient animalades. És a dir, es fa al revés. Un cop la gent té uns determinats valors, llavors cal conquerir el poder polític per fer les lleis que ho implementin. És a dir, votant. Jorge Semprún, l’home del camp de concentració de Buchenwald va arribar a ser ministre de Cultura del PSOE (1988-1991). Quan ho va deixar, en una entrevista li van fer una pregunta: tenia molt poder com a ministre? Va respondre: «Por supuesto el Ministerio de Cultura era interesante de por sí. Pero el poder de un ministro era en cierto modo bastante inferior al que tenía como miembro del buró político del PC clandestino. He tenido más poder cuando era miembro clandestino del PCE en Madrid, con las gentes, las almas, las convicciones. La experiencia de poder ha confirmado lo que está en los libros». Doncs això, l’esquerra ha de tenir organització, militància i tornar al carrer. Si no ho fa, no canviarà la societat encara que accedeixi al poder. També és cert que si no hi accedeix, i tal i com pinta el món, pot ser que hàgim de tornar a la clandestinitat.