A principis d’aquesta tardor es va publicar el llibre de Jordi Mestres López Genealogies gironines. Els orígens de protagonistes de la història de Girona i Comarques (Girona, 2022) en edició de l’Ajuntament i la Diputació de Girona i d’Ignasi Ametlla.
L’autor, Jordi Mestres, és un reputat químic amb àmplia projecció a diversos països on ha treballat, amb incursions d’èxit en el món de l’empresa i amb una clara vocació i projecció en el món de la recerca biomèdica i farmacològica des de fa força anys a l’Institut Hospital del Mar d’investigacions mèdiques a Barcelona. Mestres però més enllà del seu especialitzadíssim camp de recerca, és un autor d’ampli espectre i per vocació i dedicació ha excel·lit amb publicacions en el món sardanístic i en el món de la genealogia. Fill de Generós Mestres, ha heretat del seu pare la passió pel coneixement en el món de la sardana al qual ha dedicat un llibre d’extensa bibliografia. Pertany a la Junta de la Societat Catalana de Genealogia i Heràldica i és en aquest camp on ara desplega la seva immensa curiositat i on ens desvetlla els misteris de les famílies i de les nissagues amb voluntat de posar nom, cara i ulls als nostres ancestres com més reculats millor. Jordi Mestres ens va fer l’honor a l’Armand de Fluvià i a mi de prologar-li el llibre que ara comentem. En el cas de l’Armand de Fluvià per mèrit propi i en la seva condició de President de la Societat Catalana de Genealogia i Heràldica i en el meu cas simplement per arrelament gironí i per vincles familiars amb un dels protagonistes del llibre, el pare dels dotze germans Nadal Farreras, Manel Nadal Oller (biografia 98).
El llibre conté cent genealogies de personatges de les comarques de Girona dels darrers dos-cents anys amb un breu text biogràfic de cadascun acompanyat d’un dibuix-retrat de cada protagonista realitzat per Laia Font Termes i el corresponent quadre genealògic. Contràriament a la major part de les genealogies, i dels llibres de genealogia, aquest llibre ens presenta la genealogia ascendent dels personatges triats; 86 homes i 14 dones que esdevenen el punt de partida en un retrocés en el temps fins a la sisena generació o el que representa tal com esmenta Jordi Mestres en el Prefaci de l’obra: els noms i procedència dels «2 pares, 4 avis, 8 besavis, 16 rebesavis i 32 quadravis». Fet i fet i per al conjunt de les cent genealogies els noms de 5.200 ancestres que s’escampen per la geografia més immediata i capil·larment per diferents parts dels territoris circumdants.
L’autor és un coneixedor atent de l’abundant bibliografia de biografies gironines i de les principals aportacions en el terreny de la Genealogia. Ell mateix explica que la voluntat d’establir genealogies ha dominat històricament en les famílies nobles i més recentment en les famílies de propietaris rurals, hisendats o no, i que en tots aquests casos les genealogies han establert sempre el quadre descendent des dels orígens més remots coneguts fins l’època contemporània sempre agafant la branca de l’hereu i aquest seria en molt bona mesura el sentit dels quadres genealògics ben establerts. És el cas dels volums de Ferran de Viader i Gustà (biografia n. 87) de Parets d’Empordà que va dedicar molts esforços a establir genealogies de famílies notables i pròximes.
El llibre de Jordi Mestres desborda i supera aquest marc fins ara circumscrit a establir les línies de descendència hereditària. En aquest cas es tracta de reconstruir les branques d’un arbre invertit que comença amb un plançó relativament recent i s’obre en una visió retrospectiva a les ramificacions successives de la família del protagonista. Només cal que ens preguntem cadascun de nosaltres fins on arriba la nostra capacitat de reconstrucció de les nostres pròpies arrels i ens adonarem que si no és estrany que poc o molt tothom recordi els noms i els cognoms dels quatre avis és ja molt més rar que ningú recordi els noms i cognoms dels vuit besavis. De fet la memòria és curta i efímera, i no diguem incerta i insegura fins al punt que els nostres coneixements ja trontollen entre la segona i la tercera generació.
D’aquí justament el mèrit de reconstruir les arrels familiars de cent personatges i de proporcionar-nos-els amb fiabilitat i fonament documental.
Pel llibre desfilen cardenals, bisbes, capellans, metges, alcaldes, arquitectes, empresaris, monges, periodistes, poetes, novel·listes, historiadors, científics, músics, mestres, polítics, artistes, esportistes; biografies i arbres ascendents, com hem dit, de persones nascudes entre 1813 (Maria Gay i Tibau [biografia n. 1], religiosa i fundadora d’una congregació) i 1927 (Emília Xargay Pagès [biografia n. 100], pintora, escultora, ceramista).
Deixem que sigui el mateix autor que ens faci una breu recapitulació del sentit de la genealogia i del llibre: «El recull de les cent genealogies contingudes en aquest volum enriqueixen el coneixement que tenim dels protagonistes de la història gironina, fins al punt de revelar relacions de parentesc remotes entre una bona part d’ells. La genealogia, feta amb mètode i rigor, aporta una visió social i familiar única de la persona i és en aquest sentit que cal considerar-la i reconèixer-la com a disciplina auxiliar en qualsevol programa actual d’estudis històrics».
A la presentació del llibre que vam fer a l’Auditori Josep Viader de la Casa de Cultura Jordi Mestres va dedicar aquest llibre a la memòria dels seu sogre Joan Ribas Feixas.
