Any nou, nous esclats

Molts països del món acullen l’any nou amb el mateix entusiasme pirotècnic que aquí celebrem Sant Joan o els valencians encenen les seves «Falles». A Alemanya, però, enguany s’ha desfermat una gran discussió sobre la seva possible abolició a causa dels múltiples atacs que han protagonitzat diversos grups antisistema contra les forces d’ordre i els serveis d’emergència el 31 de desembre passat. Aquests, s’han sumat a un gran nombre d’accidents fortuïts, després de dos anys de prohibició de fer focs artificials a causa de la pandèmia. I mentre allà analitzen el perill de deixar tanta pólvora en mans inexpertes, l’Ajuntament de Roses aposta per convertir la nit de Sant Silvestre en una altre nit d’aldarulls, fresses i enlluernaments, que aviat podrà competir en «cremar» recursos públics amb el solstici d’estiu o el final de la Festa Major.

Val a dir que les «campanades pirotècniques» rosinques han nascut arrel d’un gran fracàs –el castell de focs que no es va encendre per Sant Joan a causa d’una sèrie de pífies protagonitzades pels tècnics artificiers i els responsables municipals. Així que a 5 mesos de les properes eleccions municipals, l’alcalde Joan Plana no podia haver trobat cap millor moment per oferir al poble un entreteniment que per la seva naturalesa agrada a les masses, com així ha passat a Roses. A més, és la perfecta tapadora per a tots els fracassos de la legislatura, inclosa la manca de noves infraestructures i equipaments per inaugurar. És la tàctica política a la que el poeta llatí Juvenal ja va posar nom uns 100 anys abans del naixement de Crist: «Panem et Circenses». És clar que en Plana, que d’entre les seves eines demagògiques també compte amb la del «ploramiques», tornarà a dir que jo només l’ataco perquè no és convergent. I de fet, li ho agraeixo, perquè així no haig d’ésser jo qui compari els seus mèrits polítics amb els de la seva antecessora (i amiga), Magda Casamitjana o alguns dels socis polítics d’aquella i que no vull anomenar per raons humanitàries.

Però a tots els que pensem que en Plana resta molt més al poble del que suma, ens queda l’esperança animalista, ja que allà on ells hi posen els ulls, hi posen la bala. La nova data petardista és una lamentable amenaça per a tota la població animal rosinca, que no pot parlar per defensar-se. La ciència certifica el perjudici que les bombes, les estridències, els esclats i tot l’enrenou pirotècnic causen a la fauna que ens envolta, des d’ocells, animals salvatges, vaques, porcs i xais, peixos i sobretot també a tots els animals domèstics, inclosos gats, gossos, canaris i conills. Els que guanyen són aquells que no es volen rascar la butxaca pel seu entreteniment i els que es pensen que els animals són éssers vius de segona categoria. Però qui s’endú «la grossa», sens dubte és en Joan Plana, que no només guanya vots –molts vots– sinó també un lloc a la història del poble com l’alcalde més incendiari que hem tingut. A l’estiu, ja va recuperar el correfoc per a la Festa Major. A veure quan se li acut una mascletà com Déu mana!

Subscriu-te per seguir llegint