Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

Antoni Pérez De-Gregorio i Capella

La llei del «només sí és sí» al Compliance

L’Associació Catalana de Compliance (COMPCAT) és una associació sense afany de lucre, única a Catalunya, nascuda el 2016, amb la finalitat d’agrupar a professionals, empresaris i estudiants, les activitats dels quals i / o interessos estiguin lligats a l’àmbit de compliment normatiu, en especial arrel de la reforma de l’any 2015 del Codi Penal espanyol, que a l’any 2010 introduïa per primer cop en el nostre ordenament jurídic la responsabilitat penal de les persones jurídiques. És una associació amb un marcat caràcter transversal, que neix de l’esforç d’un grup professionals que units pretenen organitzar i impulsar totes aquelles activitats relacionades amb el Compliance (networking, formació, etc) a casa nostra.

Entre les accions formatives que es duen a terme hi ha les píndoles formatives, petits «flaixos» formatius en línia on es tracta monogràficament d’un tema i es genera debat entre els participants. L’última celebrada, com no podia ser d’altra manera per la seva rabiosa actualitat, va tractar de com afecta la llei del «només sí és sí» al Compliance, i és que amb la última reforma del Codi Penal de 6 de setembre de 2022, de garantia integral de la llibertat sexual (la del «només sí és sí»), s’han incorporat dos delictes més a la llarga llista de delictes que poden ser comesos per les persones jurídiques: el delicte contra la integritat moral i el delicte d’assetjament sexual.

Ja us vaig parlar recentment sobre aquests delictes, en què consistien i les seves penes, i sobre la necessitat de que les empreses hagin d’avaluar aquests nous riscos penals i modificar els seus respectius protocols d’assetjament i igualtat, així com fer formació interna, i és que aquesta llei va molt més enllà de la polèmica sorgida amb la revisió de les penes als autors de delictes d’agressió i abús sexual, i que omple dia sí i dia també tots els telenotícies del país (ja en parlaré aviat en un altre article).

Ens ho va explicar molt bé la ponent d’aquesta píndola formativa, la companya advocada Andrea Accuosto, vocal de la secció de Compliance i de la comissió de dones advocades de l’ICAB. I és que la llei va molt més enllà de la reforma del Codi Penal, ja que suposa un nou tractament integral de la violència sexual, que afecta a molts àmbits, no només al penal, sinó a moltes altres normes.

En aquest sentit, la llei parteix d’un nou concepte de violència sexual, entès com tot acte de naturalesa sexual no consentit o que condiciona el lliure desenvolupament de la vida sexual en qualsevol àmbit públic o privat, incloent les violències sexuals comeses dins l’àmbit digital i la extorsió sexual («sexting»), i pretén la socialització de la prevenció i defensa de la llibertat i integritat sexual i moral, imposant un deure de diligència deguda a les diferents administracions públiques. Això es tradueix en la prevenció i sensibilització dins l’àmbit de la publicitat il·lícita; en la protecció de dades de les víctimes; en beneficis i bonificacions per les víctimes en matèria de seguretat social; en una major adaptació de la relació laboral per les víctimes (flexibilitat, mobilitat geogràfica, suspensió de la relació laboral, i fins i tot extinció procedent amb indemnització per causes objectives de la víctima, no pas de l’empresa); en l’adaptació dels espais públics i dels espais privats de l’empresa; en la prevenció de riscos laborals i sensibilització en l’àmbit laboral (amb distinció a les empreses en matèria d’igualtat); també dins l’àmbit processal penal (amb la possibilitat de revocabilitat de la renúncia de la víctima a l’acció de responsabilitat civil derivada del delicte, creació d’òrgans judicials especialitzats), i un llarg etc.

Com veieu la llei és molt ambiciosa; estableix fins i tot la obligatorietat d’inclusió de la igualtat i el respecte a la llibertat sexual en els programes d’estudi i de formació a tots els nivells (centres d’estudi, universitats, professorat, alumnes i resta de personal docent). Haurem de veure com es desenvolupa i sobretot si es destinen els recursos necessaris per poder complir els seus objectius.

Per últim, i en matèria de Compliance, tal i com apuntava en el meu darrer article, sobretot en el delicte d’assetjament sexual serà discutible si és compleix el que diu l’article 31 bis del Codi Penal: que el delicte s’hagi comès en l’exercici de l’activitat social i per compte i benefici directe o indirecte de la societat. Tal com vam poder percebre en el debat, un benefici indirecte per la societat es podria donar en casos de responsabilitat per omissió o per incompliment del deure de control (no denunciar els fets per evitar un dany reputacional o fins i tot per protegir l’assetjador si aquest representa un valor essencial dins l’empresa). Se’ns gira feina.

Compartir l'article

stats