Condemnada per copiar

Al col·legi sovint castigaven els alumnes que copiaven d’altres, fins i tot havien castigat també als que es deixaven copiar en un examen o en un treball. En el món de l’advocacia també hi ha «copions», però aquí no hi ha professors que vigilen per imposar càstigs (només els hi faltaria això als jutjats que prou feina tenen), i normalment ningú acostuma a denunciar aquestes situacions, i si ho fa, normalment ho fa a nivell més disciplinari (com pot ser una queixa en el col·legi professional corresponent), però poques, molt poques vegades, recorrem als tribunals per denunciar un suposat plagi.

Moltes vegades no ho fas perquè no en tens coneixement; d’altres perquè prou feina tens amb els clients per dedicar-te a tu mateix com a client; i la resta perquè sincerament, no val la pena. Tots en algun moment ens hem «inspirat» en algun escrit que hem llegit, o en algun article doctrinal, llibre o recull. El més correcte en aquests casos és fer menció de l’autor, precisament per respectar els drets d’autor que protegeix la llei, en aquest cas, la Llei de Propietat Intel·lectual.

A mi m’han copiat escrits en alguna ocasió. A vegades de forma més «inspiradora» (crec que ja s’entén), però d’altres de manera més descarada m’han fet una vulgar còpia, sense tenir almenys la decència de citar-me, o ni tan sols agrair-me per privat l’esforç realitzat i aprofitat pel company. He de reconèixer que moltes vegades m’he sentit afalagat, orgullós que m’hagin copiat. Només una vegada recordo que no em va fer gens de gràcia, perquè vaig haver de treballar en un escrit complex tot un cap de setmana i en presentar-lo el dilluns al matí, abans que acabés el termini, a la poca estona, com que d’aquests escrits es dona trasllat via procurador a la resta de parts, un company que no havia fet els deures, es va dedicar a «calcar» el meu escrit (mateix tipus de lletra i format), i a sobre estic convençut que ho va minutar molt bé al seu client, o al menys així ho vull creure. Tot i així, mai m’he plantejat fer una queixa formal ni menys encara demandar a un company per «copiar» (com dèiem al col·legi).

Però més enllà de les publicacions en llibres o articles doctrinals, els escrits que preparem, redactem i presentem als jutjats els advocats estarien protegits per la llei de propietat intel·lectual? Una recent i original sentència de l’Audiència Provincial de València ha considerat que sí, i que l’escrit concretament d’una advocada (una contestació a una demanda en un assumpte civil) que havia estat copiat per una companya que defensava a un altre codemandat, era mereixedor de ser considerat com a obra original als efectes d’estar protegida per la referida norma.

La sentència és original, encara que no pionera, ja que ja s’havien dictat resolucions en aquest sentit (poques, això sí). Però la seva originalitat és que estem davant un cas on és cert que una advocada copia descaradament a l’altra, però també la cita expressament, és a dir, l’assenyala com a autora i fa referència al seu escrit. Tot i així el tribunal li recrimina que hagi fet una reproducció massiva en el seu escrit i que no hagi demanat el consentiment de l’autora. Concretament el tribunal es refereix a l’escrit plagiat com si fos un «informe forense», que incorporaria un «dictamen professional», i on si bé se cita doctrina jurisprudencial que podia considerar-se com coneguda o no especialment complexa, sí que és fruit de l’elecció de l’autora, de la seva selecció i de la seva aplicació al cas concret, el que en paraules del mateix tribunal suposaria una «originalitat creativa suficient».

Fora de l’anecdòtic del cas, la seva importància rau sobretot en el fet que es confirma que els escrits processals dels advocats (els que presentem pràcticament a diari als tribunals), poder ésser considerats com a obres originals susceptibles d’inclusió a la llei de propietat intel·lectual, i per tant dignes de la seva protecció davant els tribunals.

Ara bé, i pels companys que ho estiguin llegint, que tampoc pensin que això és la «panacea». A part de la satisfacció moral que segur va obtenir l’advocada que va interposar aquesta demanda, que la va veure rebutjada en primera instància davant del jutjat corresponent, i que després va recórrer a l’òrgan superior, en aquest cas l’Audiència Provincial, fins a obtenir la tant desitjada justícia, la indemnització fixada pel tribunal per haver infringit els seus drets ho va ser en la quantitat de 1.000 euros. Que cadascú jutgi si val o no la pena.

Subscriu-te per seguir llegint