La solitud parlamentària d’Aragonès

La negociació dels pressupostos és més costosa del que el president Pere Aragonès podia pensar el dia que va fer cessar el seu vicepresident, Jordi Puigneró. Aquella destitució va ser una invitació a JxCat a abandonar el govern, tot i que no s’escapa a ningú que una part important de militants del partit de Jordi Turull i Laura Borràs estava esperant un motiu per sortir de l’executiu. Se sentien incòmodes per la política de pactes promoguda per ERC i el PSOE a través de la taula de diàleg i els acords bilaterals que fan constantment a Madrid. Des de JxCat es vol la confrontació, mentre que des d’ERC s’abona el pacte. Però amb la sortida de JxCat de l’executiu, els pressupostos, que estaven en una fase molt avançada, es van convertir en l’instrument per demostrar a ERC la fragilitat del seu govern, perquè només compta amb el suport incondicional de 33 diputats dels 135 que hi ha a la cambra catalana.

En el moment de la ruptura, el president i el seu equip argumentaven que JxCat tenia el deure moral de votar a favor dels pressupostos, perquè havien estat preparats per Jaume Giró, l’exconseller d’Economia i Hisenda que havia estat proposat per JxCat per ocupar aquest càrrec. Però ja es va veure de seguida que el partit de Carles Puigdemont no posaria les coses fàcils al govern monocolor d’ERC i que no perdria ocasió per recordar-li la solitud parlamentària amb què havia de governar.

La nova consellera d’Economia i Hisenda, Natàlia Mas, va acabar de perfilar els comptes, amb la qual cosa des de JxCat ja van tenir l’argument per dir que aquells no eren els comptes de Giró i, a més, van fer notar que mentre eren al govern podien assumir compromisos que interessessin al seu soci, però que des de l’oposició ja no hi havia cap compromís.

Per tant, l’operació tripartida que es va fer l’any passat amb ERC, JxCat i l’abstenció d’En Comú Podem ja no es podia repetir perquè el partit de Borràs i Turull optava clarament per no fer fàcil a ERC la tramitació i aprovació dels pressupostos. Qui si que va tornar a repetir pacte i en aquesta ocasió amb més convenciment –si és que no es frustra amb els possibles acords que ERC pugui arribar amb el PSC– van ser el Comuns. Però amb ells no n’hi ha prou per aprovar els pressupostos de la Generalitat i cal que algú més pugi al carro. Els socialistes poden facilitar-ne l’aprovació, però després dels desaires d’Oriol Junqueras sobre els pactes amb el PSC, Salvador Illa posa condicions, difícils d’assumir per ERC, per donar el seu sí a uns pressupostos que donarien aire al govern de Pere Aragonès. Demanen que incloguin desencallar la inversió del macrocomplex d’oci Hard Rock a Tarragona, fer el quart cinturó i l’ampliació de l’aeroport del Prat, projectes que, per cert, veuen bé des de JxCat, però que podrien dinamitar el preacord que el govern té amb els Comuns.

Segurament que des d’ERC pensaven que després de la ruptura amb JxCat podrien practicar la geometria variable per anar aprovant les lleis necessàries per tirar endavant els seus projectes. Però amb 33 diputats se’n necessita molta, de geometria variable, i cal molta precisió per fer coincidir els interessos amb socis puntuals.

Davant d’aquest escenari o es produeix un gir de guió i el PSC aplana el camí a ERC per no perjudicar els pactes que el partit d’Oriol Junqueras manté amb el PSOE de Pedro Sánchez o aquest pot ser un any d’eleccions municipals, generals i autonòmiques. Perquè costa molt haver d’explicar que s’han de prorrogar els pressupostos per la incapacitat o la impotència d’arribar a acords i que per aquest motiu Catalunya perdrà 3.000 milions d’euros en inversions i despeses.

Subscriu-te per seguir llegint