Maltractament i menyspreu. Fins quan?

Hi ha situacions i circumstàncies que posen de relleu la duresa de la burocràcia i la insensibilitat humana de les administracions, sense excloure cap. Són les persones que treballen en les diverses oficines i dependències de les diverses i enrevessades administracions públiques les que han de posar, com a mínim, un pols d’amabilitat, de comprensió i humanitat en el tracte amb la ciutadania. La vida de les persones cada cop està més condicionada per les exigències i imposicions de «les raons administratives i reglamentàries» que limiten la llibertat dels ciutadans i la dels propis funcionaris o empleats públics. Tot això mereix una gran reflexió i imprescindible plantejament nou per flexibilitzar i humanitzar les nostres institucions que prioritàriament han d’estar al servei de les persones i de la societat en general.

I per il·lustrar mínimament el que dic, valgui el relat del que l’hi ha passat a una persona gran, a prop de la seva jubilació i en situació de llarga malaltia, pendent d’una intervenció quirúrgica. El dia dos gener de 2023 rep una carta per la que se la cita a revisió mèdica a l’ICAM. La sorpresa és que la citació especificava que el 30 de desembre havia d’acudir a l’ICAM. Davant aquesta anomalia, la referida persona, preocupada i desconcertada acut a la seu de l’ICAM a Girona, per comunicar que vol ser atesa per tal que li assignin un altre dia per a la revisió. No va poder ni entrar a l’edifici, «perquè no estava citada i no tenia cita prèvia», i el vigilant de portes li insinua que vagi a l’Institut Nacional de la Seguretat Social. I la persona, encara més preocupada es dirigeix a l’INNS, on se li permet, com a favor perquè no tenia cita prèvia, comunicar-se amb una empleada que es va limitar a dir-li que no es podia fer res i que havia d’esperar una carta.

La famosa carta, li arriba el dia 16 de gener de 2023, amb el contingut següent, «El 30 de desembre de 2022 l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM) proposà l’alta mèdica de la treballadora». I seguidament li comunica que l’INSS dona per bona tal alta mèdica, sense haver estat visitada per l’ICAM. El mateix dia, 16 de gener, acut novament a l’INNS on, fent una excepció, una empleada li facilita l’entrega d’un petit escrit de disconformitat amb tal alta mèdica, que posteriorment és contestat de forma lacònica i breu per l’INSS: es ratifica l’alta mèdica i si no està conforme, que vagi al jutjat. No prejutjo el final d’aquest tema, però les formes són totalment inadmissibles, inhumanes.

Podem fer elucubracions, ens podem indignar, estem desconcertats, però les raons de la burocràcia són prepotents i quasi sempre troben aliats per mantenir les seves resolucions, encara que siguin qüestionables. Em pregunto, quin perjudici podia causar una revisió, quan la programada no s’ha portat a terme, i no per culpa de l’administrada? Quan aquesta persona va ser citada per la revisió del 30 de desembre, l’ICAM, sense revisar-la, ja tenia l’alta preparada? Si l’administrada no està en condicions de reincorporar-se al seu treball ha de perdre la feina sense més i sense drets? Qui hauria de fer front a les greus conseqüències d’una situació com aquesta? Possiblement si hi hagués una mica més d’humanitat a les nostres institucions i administracions s’estalviarien molts problemes i molt de dolor. Però la manca d’atenció directa, l’administració telemàtica i la gran dificultat de connectar amb els que decideixen des dels seus còmodes despatxos, sense contacte amb les persones implicades està creant un clima insuportable contra el que ens hem de rebel·lar. El que anomenen la bretxa digital, gràcies a les relacions telemàtiques i l’excusa de les cites prèvies, crea problemes, dolor i desorientació. Posem-hi remei.

Subscriu-te per seguir llegint