Canvis obligats

Les lleis, les normatives de qualsevol classe i importància, les convencions socials, les creences i els plantejaments polítics diversos, les organtizacions socials, com les mateixes persones, no duren per sempre, i no només canvien amb les circumstàncies i els temps, sinó que els diferents nivells evolutius locals i globals generen canvis de tota mena, uns esperats i d’altres inesperats. No es poden sacralitzar normes ni ritus, ni convencions socials, per importants que hagin sigut o siguin, fins al punt de pensar que han de ser inamovibles i eternes, i en això tenia tota la raó el pensador grec Heràclit que va formular la seva famosa tesi panta rei, tot flueix, tot canvia.

Sovint ens entestem amb minúcies i discussions bizantines, oblidant-nos del més important i essencial que és potenciar la vida, viure, facilitar la nostra existència, des de l’amor per un mateix fins al respecte i l’estimació pels altres. A quantes diatribes no hem assistit en els nostres dies, i especialment en els últims anys, relatives a temes polítics, socials, religiosos i econòmics, simplement per qüestions formals, utilitzant les persones i no servint-les, i sense resoldre els problemes de fons. Massa sovint es busquen excuses per donar més importància a les formalitats que a la realitat.

Ha estat el Tribunal de Justícia de la Unió Europea el que, en la sentència de 22 de febrer d’aquest any, relata una realitat contractatual de les administracions públiques del nostre país insostenible i necessitada de canvis. Ni tan sols el procés d’estabilització iniciat fa mesos posa adequat remei a la persistent i il·legal utilització de contractacions temporals i substitucions interines a totes les administracions espanyoles. De forma persistent, incomprensible i fraudulenta, les nostres administracions públiques, des de la municipal a la de l’estat, han vingut utilitzant la contractació temporal amb abús de dret i en frau de llei. Curiosament el Tribunal Suprem, i en relació a aquest tipus de contractació abusiva de les administracions públiques es va inventar el joc de paraules de «indefinit no fixe» que no resolia el fons del tema, i els nostres legisladors tampoc han estat a l’aguait per resoldre amb normatives justes la situació irregular. La mateixa actuació, feta per empreses privades hauria comportat sancions i condemnes explícites a fer fixes els treballadors objectes d’abús i de frau.

Ara, i a corre-cuita, l’estat ha de legislar per donar solució justa a les contractacions irregulars, salvaguardant el dret dels empleats que porten nombrosos anys prestant un servei a les nostres diferents administracions. I al mateix temps el nostre Tribunal Suprem haurà de canviar el criteri restrictiu i injust de la seva jurisprudència. Són canvis obligats, que fa molts anys s’haurien d’haver produït. Però una vegada més queda patent que lleis, polítics i tribunals solen anar retardats respecte de la realitat social i arriben tard a la solució dels problemes. I la seva defensa, la sacralització de les normes, les rutines i l’allunyament de la realitat. i això ha de canviar.

Subscriu-te per seguir llegint