El «Santos Torroella»

La pedagogia sobre la ciutat, un acte de servei, ha d’arribar a la Girona entera, a tocar el riu, riba dreta i riba esquerra, a tots els barris. En una època passada hauríem tingut durant un temps llarg una exposició ben esbatanada a la Sala Municipal de la Rambla de la Llibertat, mostrant-nos de què s’estava parlant quan sortia el nom «Fons Rafael i Maria Teresa Santos Torroella». Els fets són que els gironins veníem escoltant-ho des de l’any 2015, quan l’Ajuntament de Girona va fer la compra d’aquella col·lecció d’art i documents, una decisió valenta, i els gironins l’hem estat pagant fins a l’últim cèntim durant uns quants anys. Mentrestant per part de qui ho havia de fer ningú explicava res, ni una pel·liculeta, ni una trista diapositiva. S’ignorava el contingut d’aquell «Fons». Aquesta afirmació ha de pesar a la consciència de la classe política corresponent.

Va arribar el dia feliç de fer visible una part representativa del Fons esmentat. Per Fires 2022, el mateix dia de Sant Narcís, es va inaugurar al Museu d’Història de Girona, Institut Vell, una exposició que portava per títol L’aposta per l’art nou que permet veure i admirar una selecció del «Fons Santos Torroella». L’exposició estarà oberta fins el 28 de maig de 2023. Els gironins/contribuents tenim el deure moral de pujar la Força i dedicar un temps sense pressa a la visita detinguda de l’exposició. Es tracta d’un patrimoni d’obres d’art i documentació, alta qualitat i quantitat, que es mereix que els gironins, abans que ningú més, ens el sentim nostre i estimat. No hi seria de més que algú pensés unes visites guiades, col·lectives, convidant per barris, associacions, col·lectius, etc., cosa que seria un desgreuge per aquells silencis i oblits que varen durar set anys.

Pensant en la necessària divulgació, també caldria considerar que abans d’«explicar» el Fons Santos Torroella, ara parcialment visible, caldria presentar, fer conèixer la personalitat de Rafael Santos Torroella, fill de Portbou, del 1914, que va fer un considerable recorregut de relació i mestratge cultural a molts i diversos ambients, traspassant fronteres i tendències, ell excel·lia i era reconegut. A aquest article d’avui només tenim espai per a un breu llistat: era historiador, professor, crític d’art, gestor cultural, poeta, pintor i col·leccionista d’art. Aquesta última faceta és la que els gironins hem d’agraïr-li més, ja que gràcies a aquella afició/passió a col·leccionar art, que li va durar tota la vida, ara la nostra ciutat estarà joiosa d’engrandir el patrimoni artístic i documental. Tot esperant la presentació del catàleg complert, que serà el 29 de març, guardem-nos unes xifres: són 1.197 obres d’art i 80.000 documents que mereixen emplaçament definitiu.

Ens cal reverenciar profitosament circumstàncies com aquesta i aferrar-nos a allò positiu que ha de generar la seva gestió, fins arribar a poder exhibir el Fons Santos Torroella sencer, un dia que tots voldríem per ara mateix i en un lloc especial, digníssim. Mentrestant, aquests desitjos i els avenços de la realitat que ara comença han de cohesionar-nos com a comunitat cívica, començant pel dret a informació. L’exercici de la vida comunitària crea consciència social. La cultura serà sociable o no serà.

Ara quedem-nos amb una cita molt adient del propi Rafael Santos Torroella, en la seva modalitat de poeta: « D’un lloc qualsevol a ésser vaig aprendre, on tots som de pas i tots som frontera, tenint tots sostre -el seu- i una terra».

Subscriu-te per seguir llegint