Unes plaques molt benvingudes

Sempre és motiu de goig un reconeixement ciutadà. El proper dia 9 sortiran a la llum dues plaques de retolació urbana, una dedicada a Mercè Huerta i Busquets, a l’encreuament Albereda amb Bern; i l’altra placa recordarà Narcís-Jordi Aragó i Masó, a la plaça que s’honora amb l’escultura Contra l’invasor, on comença la muralla.

Amb la placa dedicada a Mercè Huerta es dona una feliç circumstància: en el primer pis de la casa que forma la placeta hi residia Audifilm, una firma productora de realitzacions pedagògiques, que va ser on Mercè Huerta va iniciar la seva fecunda carrera artística; Audifilm disposava d’estudis fotogràfics i sonorització on es produïen audiovisuals dedicats al camp educatiu. Mercè Huerta va ser la responsable de les il·lustracions artístiques que requeria aquella productora.

Traslladem-nos seguidament al lloc on es col·locarà l’altra placa, la dedicada al nom de Narcís Jordi-Aragó i Masó, espòs de Mercè Huerta. És al peu de la muralla del Jardí de la Infància, un lloc ja presidit per l’escultura Contra l’invasor, obra de l’escultor modernista Miquel Blay. L’escultura, precisament, té molt de pes específic en determinar una causa principal d’haver aconseguit la denominació a la placa. La història té uns episodis molt ben marcats que van des de l’any 1891, quan l’escultor va realitzar l’obra en guix, fins al 2009, quan es va inaugurar l’obra en bronze, passant per l’exaltació fervent que va fer-ne l’escriptor Carles Rahola en temps de la Guerra Civil espanyola i que li va ocasionar la condemna a mort i execució el dia 15 de març de 1939. Durant molts anys es parlava del tema, es desitjava el bronze per a l’emblemàtica escultura, però la resolució no avançava. Va ser ja a la dècada dels 90 quan aquella presa de consciència va anar prenent forma: una trentena d’escriptors i periodistes va realitzar un treball de difusió i escalfament del tema. Narcís-Jordi Aragó va marcar-hi una pauta en aquella conscienciació que ja es pot qualificar com decisiva. Quan Aragó era president de l’associació Amics del Museu d’Art de Girona va pronunciar-hi una conferència sobre el tema que va resultar carismàtica; la conferència era titulada «Una escultura tacada de sang». Aquell text es pot llegir dintre el llibre Un museu a contrallum, editat pel Museu d’Art de Girona. Es va remoure l’opinió pública; va circular per Girona un dossier de documents referents al tema que ja maduraven la culminació, l’objectiu d’aconseguir la presència de l’escultura en un espai públic.

Finalment l’any 2009 –quan l’obra original de Miquel Blay ja tenia 118 anys– es va inaugurar l’escultura en bronze, de gran significació per a la història de Girona. L’associació Amics de la Unesco de Girona el dia 10 d’agost de 2021 va iniciar el tràmit de la retolació d’aquell espai a la Comissió del Nomenclàtor de Girona i el dia 24 de març de 2022 va ser acceptada la proposta, el reconeixement de la placa en aquest lloc precís i emblemàtic de Girona.

Les plaques són exercici de memòria i referència, un estil de fer present la virtut del civisme, un relleu que passa, treballosament, de generació en generació.

Subscriu-te per seguir llegint