Opinió

La nova llei del canal ètic o canal de denúncies

El 21 de febrer es va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat la Llei 2/2023, de 20 de febrer, reguladora de la protecció de les persones que informin sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció (Llei del Canal Ètic), que entrarà en vigor el 13 de març d’aquest any.

Aquesta norma transposa la Directiva (UE) 2019/1937 del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d’octubre del 2019, relativa a la protecció de les persones que informin sobre infraccions del Dret de la Unió, coneguda com a «Directiva de Whistleblowing».

L’objecte central de la norma és protegir les persones (treballadors, proveïdors, col·laboradors, etc.) que detectin infraccions o delictes dins d’una empresa, i les comuniquin fent ús dels mecanismes regulats en la Llei. Així mateix, té per objecte establir una cultura d’informació i comunicació amb la finalitat de prevenir i detectar la comissió d’irregularitats.

En aquest sentit, la Llei obliga les empreses de 50 o més treballadors, a instaurar a la seva organització un Canal ètic o Canal de Denúncies (o com ho anomena la Llei, un Sistema Intern d’Informació), perquè aquestes persones puguin realitzar a l’empresa comunicacions per escrit o verbalment (podent ser aquestes, fins i tot, anònimes) que informin sobre infraccions de dret de la Unió Europea, així com infraccions penals i administratives greus o molt greus de l’ordenament jurídic espanyol.

Entre les obligacions principals que conté la norma hi ha les següents: a) implantar un canal intern d’informació o canal de denúncia (canal ètic); b) nomenar un responsable del sistema intern d’informació, que s’encarregarà de la gestió i de la tramitació de les comunicacions rebudes mitjançant el canal de denúncies; c) definir i implantar una política que contingui els principis generals del canal ètic i de defensa de l’informant; d) establir un procés de gestió i resolució de les denúncies; i e) establir sistemes que assegurin la confidencialitat, el seguiment, la investigació, la protecció a l’informant i la protecció de dades.

La Llei preveu que el termini màxim per a l’establiment dels Sistemes Interns d’Informació (o adaptació dels ja existents), en aquelles empreses o grups d’empreses del sector privat amb més de 249 treballadors, és de tres mesos a partir de l’entrada en vigor de la Llei, és a dir, el 13 de juny de 2023.

Per a les empreses o grups d’empreses del sector privat amb entre 50 i 249, el termini per establir un canal intern d’informació, ajustat als requisits de la nova Llei, s’estén fins a l’1 de desembre del 2023.

La Llei protegeix a aquelles persones físiques que informin, a través d’algun dels procediments previstos en aquesta, de (I) qualsevol acció o omissió que puguin constituir infraccions del Dret de la Unió Europea, i (II) d’accions i omissions que puguin ser constitutives d’infraccions penals o administratives greus o molt greus, incloses totes aquelles infraccions penals o administratives greus o molt greus que suposin un perjudici econòmic per a la Hisenda Pública i per a la Seguretat Social. Més concretament, s’aplica als informants que treballin en el sector públic o privat, i que hagin obtingut informació sobre infraccions en un context laboral o professional (funcionaris o treballadors per compte aliè; autònoms; accionistes i membres de l’òrgan d’administració, direcció o supervisió; així com qualsevol persona que treballi per o sota la supervisió i la direcció de contractistes, subcontractistes i proveïdors).

A més, s’estableix que també serà d’aplicació als informants que comuniquin o revelin públicament informació sobre infraccions obtingudes en el marc d’una relació laboral o estatutària ja finalitzada, així com als voluntaris, becaris, treballadors en període de formació, sigui remunerada o no, com a aquells que no hagin iniciat la relació laboral, però que hagin obtingut la informació sobre les infraccions durant el procés de selecció o de negociació contractual.

Subscriu-te per seguir llegint