Les llengües de Cervantes

Cervantes no era un castellà monolingüe i supremacista; ans al contrari, era poliglot i amant de la diversitat lingüística. En moltes de les seves obres posà de manifest la seva estima i respecte per diverses llengües. En algunes de les Novelas ejemplares (La espanola inglesa, El amante liberal i altres), es fan patents els seus coneixements de l’anglès, del francès i de la llengua franca que es parlava als diversos ports de la Mediterrània, barreja d’italià, castellà, català, grec, turc, àrab i portuguès. A la segona part del Quixot, fa una demostració dels seus coneixements d’italià i català (capítols LX-LXIII). Fins i tot, trià un mot d’origen català per al nom del caballero andante: El ingenioso hidalgo don Quixote de La Mancha (sic). Quixot és una deformació de cuixot que designa la part de l’arnés d’un cavaller que protegeix la cuixa.