Porno i menors

Recordo, quan era petit, la fascinació eròtica que em produïa La Venus del Mirall de Velázquez en un llibre d’art que encara corre per casa. En aquell temps no hi havia res més prohibit que la contemplació d’un cos nu. Caldria esperar a l’adolescència que alguns companys fessin córrer alguna d’aquelles «revistes estrangeres» i, més tard, alguna rebregada publicació pornogràfica furtada a algun germà gran, que miràvem d’amagat. Era una manera d’entrar en la satisfacció d’un impuls natural de descoberta, en secret, en un temps en què tot era prohibit. En temps de la transició l’era del «destape» va aconseguir que ens féssim un fart de veure dones conilles a la pantalla. El nu masculí en el cinema convencional segueix essent un tabú en els nostres dies. I després van aparèixer les sales X. La sala petita del Cinema Modern –avui Truffaut– va acollir aquestes sessions uns anys, fins i tot amb projeccions els dimarts al matí dedicades als homes que venien a mercat. L’aparició del vídeo domèstic va acabat amb aquells cinemes i ara aquest tipus de pel·lícules són patrimoni pràcticament exclusiu de la xarxa, el paradís del porno, que està a l’abast de tothom.

El problema, el grandiós problema, és que aquests continguts són consumits per molts nens en edats en què encara no estan formats per a interpretar el que veuen. No es tracta de satisfer una natural curiositat sinó que aquests petits veuen unes imatges de contingut sofisticat i molts cops violent que els donen una informació totalment esbiaixada de la realitat. No tinc cap dubte que ha de ser devastador per a ells veure, per exemple, dones forçades contra la seva voluntat –encara que sigui ficció– a practicar sexe i que a mig de la sessió comencin a trobar-hi gust i acabin satisfetes. Devastador missatge.

Diuen que hi volen posar mà des dels governs per controlar-ho, però se m’acut que deu ser molt complicat. Arribats a aquest punt, hem d’anar a l’educació a les famílies, fent-los entendre que el sexe és una cosa molt maca i que es practica entre persones que s’agraden, quan en tenen ganes. Però soc pessimista perquè hi ha una part de les famílies que són un autèntic desastre i cada dia ens arriben notícies esgarrifoses de joves que ha portat a la realitat actes execrables. Mala peça al teler. Hem deixat l’educació sexual en mans de la indústria del porno i ja ho estem pagant. Fins d’avui en vuit, si no hi ha res de nou.

Subscriu-te per seguir llegint