Animals racionals?

Tots estem d’acord que som molt semblants als animals. De fet, som animals racionals. Però clar, aquesta màxima de practicar el raonament, diria que comença a ser dubtosa. Vull dir que, nosaltres com animals, mengem i actuem molt semblant als altres éssers vius, però hi ha una diferència clau: l’ésser humà pensa i la resta no perquè actua per instint!

Fins aquí, crec que estem d’acord. Ara bé, la ironia del nostre avantatge envers els altres éssers vius, és que podem raonar la nostra conducta, tenim voluntat per poder-la controlar i altres virtuts que la resta dels éssers vius no tenen... Si tot això fos tan cert, per què patim tant per viure? Sembla una paradoxa oi?, però no ho és. Per culpa dels excessos mentals, la nostra salut trontolla a tota hora, fet que no passa amb la resta dels animals. I el món en general, sigui pel canvi climàtic provocat per ments intel·ligents, sigui per una autosuficiència inexistent, ara, sembla que no sap reaccionar.

Altres injustícies i elucubracions humanes mereixen més explicacions. Però que curiós que tingui aquest dubte existencial. Instint per sobreviure o mentalitat per viure aparentment millor? On és l’enganyifa vital del sapiens?