Imitar la carn

És curiós que el col·lectiu que no vol menjar carn, o més ben dit, que lluita perquè el món no sacrifiqui cap animal viu per a la seva subsistència per raons que ara no entraré a jutjar, intentin que els seus productes vegetals recordin als mateixos productes animals com podrien ser hamburgueses, embotits, i fins i tot talls de carn vegetals! Ignoro si ja hi ha pernils de pastanaga i espinacs! Per un costat és com si els productors de carn volguessin vendre els seus productes en forma d’escaroles, cols, tomàquets o albergínies... Una incongruència curiosa. També cal recordar que el vegetal és un ser viu! i que per menjar-lo, abans, normalment, cal acabar amb la seva vida. Aquest concepte veig que no afecta gens ni mica als vegans o vegetarians, quan tots sabem que les plantes són sensibles a qualsevol fet natural. Busquen el sol com ningú, floreixen segons el temps. He vist persones que hi parlen i, a més a més, les seves plantes presenten un aspecte inversemblant. Vull dir que la mateixa planta cuidada per una altre persona, fins i tot pot acabar morint. On és la diferència? Pot ser en el crit de dolor? Però clar: uns tenen veu i els altres no.