Girona, la capital de l’IBI

Els gironins i gironines ja tenim els avisos de pagament de l’Impost sobre béns immobles (IBI) a les nostres bústies. Això no ens fa diferents de la resta de ciutadans espanyols atès que tots els propietaris d’immobles tributen pel mateix impost municipal arreu de l’Estat, sent bàsicament la quota a ingressar el resultat d’aplicar el percentatge del tipus impositiu sobre el valor cadastral establert per Hisenda.

Tanmateix, i encara que l’IBI s’exigeixi aplicant la mateixa normativa local a tots els municipis, els ajuntaments gaudeixen d’una certa autonomia per configurar i acabar de determinar els imports de les quotes a pagar. Concretament, poden decidir la quantia dels tipus impositius, dins d’unes forquilles de mínims i màxims, en funció de la naturalesa i destí dels béns immobles.

I també poden escollir i configurar un reguitzell de bonificacions potestatives que permeten reduir la quota per a determinats immobles, com per exemple, per aquells immobles on es duguin a terme activitats agrícoles, ramaderes i forestals (fins al 90% de reducció); o activitats de recerca i ensenyament universitari (fins al 95%); o activitats que siguin declarades pel Ple municipal com d’especial interès o utilitat municipal per circumstàncies socials, culturals, històriques o de foment de l’ocupació (fins al 95%), així com també per aquells immobles on s’instal·lin punts de recàrrega per a vehicles elèctrics (fins al 50%).

Si es comparen els tipus màxims de l’IBI que s’apliquen als béns immobles de naturalesa urbana del conjunt de capitals de província, resulta que la ciutat de Girona té el tipus més alt de tota Espanya en els darrers dos exercicis de 2022 i 2023, molt per sobre de capitals com Madrid, València o Sevilla, i també per sobre de les altres capitals catalanes.

Mentre que, amb relació a les bonificacions potestatives que els municipis poden escollir aplicar, la ciutat de Girona no aplica cap de les assenyalades anteriorment, i només es reconeixen les bonificacions per la instal·lació de plaques fotovoltaiques (amb una reducció del 50%), i per als titulars de famílies nombroses (del 60%, malgrat que podria arribar fins al 90%).

Per tot plegat, gràcies al govern municipal de Madrenas, la ciutat de Girona té el dubtós honor de liderar un rànquing a escala estatal i ser la capital de l’IBI. Més enllà de l’anàlisi des del punt de vista de la pressió fiscal, la importància i efectes dels impostos cal valorar-los també des de la perspectiva de la despesa pública, és a dir, què es fa i on es gasten els recursos municipals. Aquí, correspondrà als votants valorar l’encert de les polítiques públiques de l’actual equip de govern i decidir el pròxim mes de maig si es continua igual o cal un canvi.

Tanmateix, en un escenari econòmic amb uns nivells d’inflació insuportables i en el que els negocis i activitats de la ciutat encara s’estan recuperant dels estralls ocasionats pels efectes de la pandèmia i els confinaments, la successiva congelació dels pressupostos municipals prepandèmics i el manteniment d’una càrrega impositiva que ignora la realitat en la qual viuen la majoria dels contribuents, no només és negativa per al desenvolupament de la ciutat, sinó que fa que l’administració més propera a la ciutadania es percebi com la més allunyada dels seus problemes. Sí, volem ser capital, però no de l’IBI.

Subscriu-te per seguir llegint