Avals públics per a les hipoteques: progressisme?

Avals públics per cobrir el vint per cent de les noves hipoteques per a joves o famílies amb fills a càrrec. La nova mesura del govern de Pedro Sánchez sembla, d’entrada, una nova petita ajuda per combatre la gran dificultat que suposa per a molta gent accedir al primer habitatge en propietat. Però, al segon cop d’ull, la nova mesura del partit socialista és una mesura realment progressista? Beneficiarà a qui més ho necessita? O, per contra, com ha passat en altres països, les mesures help to buy (ajuda per comprar) acaben convertint-se en més benzina per al foc inflacionista i en un nou fre perquè els joves i les famílies puguin accedir al mercat de compra d’habitatge.

Per què la mesura no beneficia als més necessitats? Perquè la decisió final de qui pot rebre una hipoteca avalada, parcialment, pel govern està en mans dels bancs. El topall per accedir a les ajudes és prou elevat, ingressos màxims per parella de 74.000 euros anuals, perquè les entitats bancàries tingui a on triar entre els candidats a comprar un pis amb l’ajuda dels avals públics. I a qui escollirà abans un banc? A una parella amb dos sous de 20.000 euros o a una amb dos sous de 37.000... La resposta és evident.

Per què els avals públics fan pujar els preus? Per què provocant la reactivació no natural del crèdit hipotecari s’envia un senyal al mercat que la demanda pujarà. I, com sempre, l’augment de la demanda és directament proporcional a l’augment dels preus sigui per la reducció de l’oferta o per la pura especulació de qui preveu una revalorització del seu producte.

A qui pot acabar beneficiant la mesura? A un grup de compradors, joves i famílies amb nens als quals l’estat avalarà una part de la hipoteca. Això no es pot negar. Però també a bancs i promotors. L’ajuda dels avals pot augmentar la demanda d’hipoteques i, per tant, el negoci bancari. Els bancs firmant més crèdits, els promotors venen alguns pisos més... i, com en l’anterior crisi, les mesures progressistes permeten que els beneficis derivats de les ajudes públiques es privatitzin mentre que les pèrdues, històricament, s’acaben socialitzant.

Subscriu-te per seguir llegint