Les incògnites del proper 28 de maig

Aquatre dies de les eleccions municipals, després de dos anys sense visitar les urnes tornem a estar convocats per elegir els nostres representants municipals. És una incògnita saber com impactaran a les urnes tots els esdeveniments que s’han produït en els darrers anys i que sens dubte influiran a les eleccions. Pandèmia, inflació, sequera, guerra d’Ucraïna...

Però més enllà de la incertesa general hi ha certes incògnites importants que aquestes eleccions ens resoldran.

La mobilització del vot independentista.- Aquest és, segons el meu punt de vista, la principal incògnita d’aquestes eleccions. Després de gairebé 13 anys de procés i immersos des de fa temps en el postprocés, les enquestes detecten una desmobilització del vot independentista. Recordem que les anteriors eleccions municipals es van produir en un període de mobilització independentista, en ple judici del procés que havia començat tres mesos abans. La incògnita en aquest sentit és doble. En primer lloc si realment hi ha aquesta atonia entre els votants que van votar opcions independentistes en el cicle electoral anterior. I en segon lloc, a qui afectarà més aquesta desmobilització entre l’electorat independentista. Si a Junts per Catalunya, ERC o la CUP. ERC va guanyar les darreres eleccions municipals amb un 23,5% dels vots, Junts va treure el seu pitjor resultat electoral en unes municipals amb el 15,4% i la CUP també va treure un mal resultat amb el 3,5% dels vots. Els mals resultats d’aquests darrers es produeixen bàsicament per la poca penetració en els entorns metropolitants on pràcticament van desaparèixer. Res sembla indicar que això es reverteixi a l’àrea metropolitana llevat de la ciutat de Barcelona. Analitzar però les ciutats mitjanes del país serà molt important per veure com i a qui afectarà més aquesta possible desmobilització.

L’impacte en clau espanyola.- Aquestes eleccions municipals també coincideixen amb eleccions autonòmiques en les que vota la meitat de la població espanyola. Òbviament, el marc nacional també té impacte en aquestes eleccions. Sobretot pel que fa als partits d’àmbit espanyol. Tot sembla indicar que el PSC serà el partit que en traurà més rèdit i a part de consolidar la seva indiscutible hegemonia a l’àrea metropolitana de Barcelona pot recuperar algunes alcaldies importants del país. També caldrà veure si el Partit Popular és capaç de capitalitzar el creixement que tindrà en moltes zones d’Espanya o la competència amb Vox frenarà el seu creixement.

Les tres dretes.- Què passarà amb les tres dretes? En un dels moments on la dreta espanyola és més forta per la contraposició al primer govern de coalició progressista a Espanya, resulta que el seu resultat a Catalunya és incert. No perquè no tinguin el seu espai electoral, que pot oscil·lar entre el 10 i el 15% sinó perquè la competició entre les tres marques –PP, Ciutadans i Vox (i en alguns casos Valents)– pot suposar que la representació en regidors sigui petita, ja que algunes d’aquestes opcions no arribaran al 5% dels vots. Per tant, o hi ha una certa concentració a favor d’una de les opcions de dreta espanyola o potser tindran una de les representacions més minses en unes eleccions municipals tot i conservar un espai polític considerable.

La participació.- És una de les principals incògnites del 28 de maig però la que podrem resoldre primer. Cap al migdia ja sabrem com avança la cosa. La participació electoral és clau en aquestes eleccions perquè moltes opcions només tenen possibilitat de ser escollides si la participació electoral és baixa. Si aquesta és alta, és gairebé impossible arribar al 5% necessari.

La participació al 2019 va fregar el 65%, una xifra important per ser unes eleccions municipals. Al 2015, la participació va ser del 58%. Aquest increment es va deure al moment polític que vivia Catalunya i al fet que coincidissin amb les eleccions europees on s’hi presentaven Carles Puigdemont i Oriol Junqueras. En aquesta ocasió, sembla que tornarem a xifres més properes al 2015 que al 2019, però això no ho sabrem fins al 28 de maig cap a les dues del migdia.

Els independents.- Ja ho van ser al 2015, al 2019 van créixer i tot sembla indicar que ho tornaran a fer en aquestes eleccions. Han presentat més candidatures que mai, ja governen algunes alcaldies i són determinants en molts governs. Les candidatures independents sense cap relació amb partits d’àmbit català sembla que tornaran a tenir un paper clau en molts consistoris. Per activa o per passiva. Molts d’aquests partits sorgeixen de l’antic espai convergent i poden ser determinants. En alguns llocs pot ser que la seva aposta localista convenci els votants i en d’altres, els seus pocs vots perduts podrien resultar letals per alguns partits tradicionals per arribar a governar.

Les restes.- Potser seran les eleccions municipals on hi competeixin més partits i molts d’aquests, no tindran representació. Quan tinguem els resultats sobre la taula, més enllà de veure quants regidors ha tret cada partit, serà molt interessant analitzar els vots que han quedat fora, que s’han perdut, ja que seran determinants per aconseguir o evitar majories. Mai les restes hauran tingut tant de pes a casa nostra.

Subscriu-te per seguir llegint