Eixamplar la base

Els resultats de les eleccions municipals han evidenciat que els partits independentistes no tenen el suport electoral d’ara fa quatre anys i que una part dels seus electors va decidir quedar-se a casa. L’abstenció va ser del 44%, mentre que el 2019 havia estat del 35%.

A les darreres eleccions al Parlament ERC, JxCat i la CUP sumats van aconseguir la majoria, el 52%, però ja de bon començament es va veure les diferències que hi havia entre ells. Per començar, la CUP es va desmarcar del govern de coalició que van conformar ERC i JxCat i després de mesos de govern compartit, hi va haver una crisi entre republicans i postconvergents que va començar amb la destitució del vicepresident, Jordi Puigneró, i va acabar amb la sortida de JxCat del govern. Aquest divorci va deixar ERC governant en solitari i amb un suport parlamentari de només 33 diputats que l’obliga a fer molts equilibris per aprovar lleis fonamentals, com ara els pressupostos, que va haver d’aprovar amb el suport del PSC i d’Unides Podem.

Aquests moviments havien de tenir una repercussió en els resultats electorals i així ha estat. Tot i que no es poden barrejar uns comicis locals amb uns de nacionals, sí que es pot veure la capacitat d’engrescar els votants que tenen els diversos partits. I si a les municipals de 2019 es va comprovar que els partits independentistes obtenien un gran suport, en aquesta ocasió s’ha vist que tots retrocedien, tot i que JxCat és el que ha perdut menys vots de tots tres, fins i tot menys que el PSC, que va ser el guanyador de les eleccions.

Dels partits independentistes el que se n’ha endut la pitjor part ha estat ERC, que el 2019 va ser la força més votada i que en aquesta ocasió ha perdut una mica més de 300.000 vots. Per tant, és evident que els seus votants no els han «comprat» les polítiques que han desplegat aquests darrers anys i que molts d’ells no van anar a votar i van passar a engruixir l’abstenció.

De totes les propostes d’ERC la que segur que no ha funcionat ha estat la d’eixamplar la base. El resultat que Gabriel Rufián va aconseguir a Santa Coloma de Gramenet, que no va fer ni pessigolles a la socialista Núria Parlón, n’és un bon exemple. Però també ho són els resultats a Girona o Manresa, on ERC ha participat en el govern durant aquest darrer mandat. Probablement els electors d’ERC no han entès el suport a un govern central que, tret dels indults, no ha avançat gaire en la resolució del conflicte que es va generar el 2017 i que ja venia de la campanya promoguda pel PP contra l’Estatut de 2006 i la rebregada que li va fer el Tribunal Constitucional. Segurament no han entès la paciència que el govern de Pere Aragonés ha tingut amb la taula de diàleg, que només ha servit per fer alguna foto i que les seves reunions han estat supeditades als interessos electorals del PSOE.

Ara som davant d’una nova convocatòria electoral i els partits saben que tenen poc temps per corregir els missatges que volen donar als seus electors. JxCat pot considerar que pràcticament ha mantingut els resultats d’ara fa quatre anys i que, per tant, no ha de fer grans canvis per mantenir-se. En canvi, a ERC ho tenen més complicat, perquè han vist que el seu discurs no ha tingut l’acceptació que esperaven i que la lluita que mantenen amb JxCat per ser el partit hegemònic de l’independentisme tampoc ha motivat als seus seguidors.

En tot cas, els tres partits independentistes han pogut comprovar com les seves desavinences han desmotivat una part de la gent que fa quatre anys va anar a votar-los i que les propostes que fan no han engrescat més gent, sinó tot el contrari.

Subscriu-te per seguir llegint