Sílvia Orriols sacseja el nacionalisme català

Si alguna cosa hem d’agrair a Sílvia Orriols és que hagi aflorat la ultradreta catalana que estava camuflada sota el paraigua d’altres sigles. Només ha guanyat en un municipi (Ripoll) i amb només sis dels disset regidors que té l’Ajuntament, però ha sacsejat la finca privada del nacionalisme català. No hi ha gaire diferència entre el que han dit Heribert Barrera («ningú no m’ha convençut mai que sigui millor una Rambla amb gent de moltes races que únicament amb gent de raça blanca mediterrània»), Marta Ferrusola referint-se als seus fills («a vegades jugant en el parc se m’apropaven i em deien avui no puc jugar, mare, tots són castellans»), els nombrosos articles de Quim Torra, que es poden consultar a Internet, o els tuits del diputat Joan Canadell, entre molts d’altres, amb el que va dir Sílvia Orriols (Aliança Catalana) dissabte passat a 8TV: «Hi ha un interès històric de l’Estat espanyol de finir amb la nacionalitat catalana (...) Han trobat una manera fàcil i efectiva, que és col·lapsar-nos amb onades immigratòries, i ara ho fan amb un tipus d’immigració conflictiva que sap que no s’adaptarà a la nostra cultura i als nostres valors (...) S’ha demostrat que hi ha una planificació per part del govern espanyol».

De fet, tampoc hi ha cap diferència amb el que pensa el líder de Vox, Santiago Abascal: «No podem continuar cridant immigrats de països que tenen una manera diferent de viure (...) Hi ha zones d’Europa que ja no són d’Europa». La identitat, el nacionalisme carrincló, el nosaltres i ells, el supremacisme. En definitiva, és el que va dir el president francès, Emmanuel Macron, el gener passat a Barcelona: «L’extrema dreta és el nacionalisme» i «l’odi a l’altre per poder existir un mateix». Sílvia Orriols, que en quatre dies s’ha cregut la salvadora de les essències catalanes, ha deixat anar perles com aquesta: «Hi ha massa contra-comunitats que ens disputen el territori». I, per tant, ens ha anunciat aquesta setmana que vol «salvar la nació» i que pretén estendre el seu partit polític «per tota la nació catalana. Catalunya ha de tornar a ser la nació que era». Posin França o Itàlia allà on ella diu Catalunya, i no hi cap diferència amb els discursos de Marine Le Pen i Georgia Meloni, les capdavanteres de la ultradreta europea.

El resultat electoral de Sílvia Orriols (Aliança Catalana) a Ripoll ha servit, com ja vaig escriure fa dues setmanes, per treure les màscares. El canal televisiu 8TV, refugi dels convergents foragitats de TV3 (Pilar Rahola, Vicent Sanchis, Eduard Pujol), ha esbatanat les seves portes per oferir-li una plataforma de promoció. Aquest canal, que tenia una audiència insignificant, ha batut rècords aquests dos últims dissabtes amb la presència de la política ripollesa. La sempre histèrica Pilar Rahola l’ha tractat amb guants de seda. Impagable la foto de Sílvia Orriols, amb Pilar Rahola, Antoni Castellà (un grimpaire que ha tornat el Parlament per cobrir la baixa de Laura Borràs) i Brahim Yaabed (antic responsable d’immigració de CiU i exmembre de la corrupta fundació Catdem). Després de la primera intervenció de Sílvia Orriols al programa El Fax de 8tv (substitut de l’antic Faqs de TV3), a Pilar Rahola li queia la bava: «Dissabte vinent farem un ‪#raholing sencer amb ‪@orriolsderipoll, sense col·laboradors. Serà una conversa pausada, on podrà explicar-se bé», va escriure a Twitter.

El monstre que ha creat el nacionalisme català s’ha fet gran. La irrupció de Sílvia Orriols ha provocat que molta gent (només cal veure com bullen les xarxes per defensar-la) hagi sortit de l’armari i, de retruc, hagi posat molt nerviosos als partits nacionalistes, sobretot a JxCat, davant el temor que Orriols presenti candidatura a les pròximes eleccions catalanes. Podem passar de la ficció del «mandat de l’1-O» a la no menys ficció de «salvem la nació catalana». En moviments com els nacionalismes, sempre van sortint grups més radicals, ho va fer la CUP per un costat i ara ho fa l’Aliança Nacional per un altre. Perquè, com deia George Bernard Shaw, Nobel de Literatura l’any 1925, «el nacionalisme és l’estranya creença que un país és millor que un altre pel fet que hi has nascut».

Subscriu-te per seguir llegint