El Girona fa tard amb Montilivi

El 26 de juny de 2008, el secretari general i el gerent de la Lliga Professional es van posar les mans al cap quan van visitar l'Estadi de Montilivi deu dies després de l'ascens a Segona A. Aquell Estadi, inaugurat el 1970, era desolador. Club i Ajuntament van posar el fil a l'agulla, sense demora, per disposar d'un recinte en condicions per tornar a jugar a Segona A després de mig segle d'absència. Va ser un estiu frenètic, es va treballar dia i nit per reforçar el ciment de les graderies, per col·locar els seients als gols nord i sud (la grada lateral estava enfonsada), remodelar les banquetes, millorar els vestidors, la sala de premsa, les cabines de ràdio, el túnel de vestidors, els accessos (es va passar de tres a set), etcètera, el mínim per poder jugar a la Lliga Professional. De les 7.100 localitats que tindria Montilivi aquella temporada, 6.723 van estar a punt per al debut a la competició.

La situació d'ara no és la mateixa, llavors el camp amenaçava literalment ruïna, però és probable que els tècnics de la UEFA també s'hagin posat les mans al cap quan els responsables del Girona FC els han plantejat que l'any vinent volen jugar competició europea, segurament entrant per la porta gran (Lliga de Campions), en un estadi que conserva una tribuna d'uralita de l'any 1970, uns lavabos tercermundistes, uns bars insuficients i antiquats, uns accessos precaris, i unes grades provisionals.

Des que el bisbe Narcís Jubany el va beneir el 14 d'agost de 1970, només s'han fet les obres obligades per poder jugar a Segona A, la grada lateral inclosa en el pla Zapatero (temporada 2010-11), les grades retràctils des de l'ascens a Primera, i fins avui. Aquelles promeses que varen fer Ferran Soriano (Manchester City) i Pere Guardiola (Girona Football Group) el setembre de 2017 de tenir un Montilivi amb més capacitat, un estadi amb serveis d'alt nivell, se les va emportar el vent. Posaven com a primera condició arribar a un acord amb l'Ajuntament per una concessió de l'estadi a llarg termini: «Necessitem un estadi de Primera Divisió on la gent vingui a veure partits de màxim nivell amb totes les comoditats, i l'actual no ho és», assegurava Ferran Soriano la tardor de 2017, i mostrava el seu convenciment que «d'aquí a uns anys, no sé si cinc o deu, Montilivi tindrà un capacitat de 20.000, 25.000 o 30.000 espectadors». L'Ajuntament va complir la seva part, aprovant una concessió per cinquanta anys el 2018, fa quasi sis anys (per cert, amb el vot en contra del partit de l'actual alcalde, Lluc Salellas), però el més calent és a l'aigüera. Jaume Roures, soci de Pere Guardiola a Media Base Sports, parlava fins i tot de construir un estadi nou.

Els problemes del subsol no són nous. Es coneixien el 2017, quan van entrar els nous propietaris després de l'ascens a Primera, i molt abans. Les grades originals de formigó estan construïdes sobre la base de terra sense que existís un reforçament, per això es va enfonsar fa anys la grada lateral. Les zones més complicades, pel que sembla, són la grada lateral i el gol sud, amb el talús de la muntanya. El gol nord i la tribuna coberta presenten, en principi, menys problemes, tot i que els tècnics han de determinar si l'estructura de formigó està ben fonamentada. És imprescindible fer un càlcul de resistència de tot plegat, projectar una reforma en profunditat segurament en diferents fases, per incrementar les places (crec que unes 20.000 serien més que suficients) i, per descomptat calcular el que costaria. Sembla que ampliar la grada preferent implicaria envair el vial del carrer Universitat de Girona i que una segona anella a la tribuna, que en principi semblaria viable, també envaeix l'Avinguda Montilivi. Ampliar l'Estadi, tant pels problemes de subsol com per estar encaixonat entre dos vials, és molt complex, però per què s'ha esperat tant, quan el primer ascens a Primera es va produir fa set anys i la temporada passada l'equip es va quedar a un pas de jugar competició europea? Construir un nou estadi també és una decisió difícil per la falta de terrenys. Un Estadi lluny de Girona ara que Montilivi forma part de la trama urbana de la ciutat? D'entrada, no sembla la millor idea, tot i que correspon als propietaris del Girona estudiar què és més viable i rendible.

Estadis reformats

Els pitjors estadis de Primera divisió són els del Girona i el Rayo Vallecano. La resta de clubs, també molts de Segona A i fins i tot de Primera Federació, han reformat les seves instal·lacions en els últims anys. El Vila-real, cert que en un procés més llarg, ha transformat el camp de regional amb el qual va ascendir a Segona A en un recinte modèlic sense canviar d'emplaçament. Ja no es tracta de ser un Mallorca, que ha realitzat diverses reformes en un Son Moix inaugurat l'any 1999. O el de l'Almeria, que inaugurat el 2004, ja ha estat objecte d'una reforma per passar de 15.000 a 19.000 localitats, i estan a punt d'emprendre una nova remodelació per ampliar la capacitat a 30.000 espectadors. Es tracta de mirar el que han fet clubs modestos i de ciutats més petites que Girona, com l'Eibar o l'Osca (només dos anys a Primera), que tenen uns estadis ben bufons després de canviar-los com un mitjó.

O el Burgos, un club que va ascendir a Segona A fa tres anys després de dinou anys absent de la Lliga Professional, i que el 2018 es va gastar 5,1 milions en millorar El Plantío i que ara invertirà 12,6 milions d'euros per remodelar la tribuna. El Burgos té una concessió municipal similar a la del Girona: quaranta anys des de 2021.

El Girona negocia poder jugar a Europa amb les grades provisionals

El nou estadi del Bolívar

Mentre a Girona la reforma de Montilivi ja fa tard, el Club Bolívar, propietat de Marcelo Claure i associat al City Football Club des del 2021, inaugurarà el pròxim 12 d'abril de 2025 (data del Centenari de la fundació del club) un nou estadi amb una capacitat de 20.000 localitats i que costarà uns 30 milions de dòlars (uns 33 milions d'euros). El projecte, seleccionat a través d'un concurs internacional organitzat fa tres anys pel Bolívar i el City Football Club, va ser adjudicat al prestigiós despatx d'arquitectes L-35 de Barcelona, amb presència a una dotzena de ciutats del món, que és el mateix que ha dissenyat el nou estadi Santiago Bernabéu.

«És un treball en equip, un projecte conjunt del Bolívar i el City», va afirmar el dia de la presentació, el novembre de 2021, Diego Gigliani, que durant deu anys ha liderat el projecte de Clubs Emergents del City, i que ha estat vicepresident del Consell d'Administració del Girona FC entre el 29 d'octubre de 2017 i el 21 de desembre de 2023. Marcelo Claure va anunciar que aportaria entre 15 i 20 milions de dòlars del seu patrimoni personal com a regal al club i al país.

No és comparable el Bolívar amb el Girona. Mentre a Girona Marcelo Claure és un dels tres accionistes, allà és el propietari del club i el City un soci col·laborador. A Girona, el City Football Group té un 47% de les accions, Marcelo Claure un 35% i Pere Guardiola un 16%. Vist el projecte del nou estadi del Bolívar, és probable que existeixin moltes sinergies i complicitats en el pla de negoci dels dos principals accionistes (una multinacional futbolística i un empresari multimilionari), però la gestió del dia a dia del Girona la controla Pere Guardiola, l'activitat professional del qual és la intermediació de futbolistes. Al final, tot és una qüestió de diners i de prioritats inversores. La Ciutat Esportiva, una altra promesa de 2017, també va tard, molt tard.

Mentre l'equip ja té garantida la participació en competició europea, creix la inquietud dels aficionats pel silenci que regna des del club sobre si es podrà ampliar Montilivi o si la UEFA concedirà una moratòria. Amb el temps que han tingut per remodelar l'Estadi, seria una llàstima que, després de l'esforç que han fet jugadors i tècnics amb una temporada excepcional, l'històric debut a Europa no el poguessin gaudir tots els abonats. Els propietaris del Girona FC tenen la paraula.

Subscriu-te per seguir llegint