Dos models de govern a Girona

Fa uns mesos vaig dinar amb l'alcalde Calonge i Sant Antoni, Jordi Soler. No el coneixia més enllà del seguiment que el diari fa de la seva trajectòria i em tenia intrigat com podia mantenir-se tant de temps al càrrec en un municipi políticament tan complicat i governant amb un pacte a quatre, que va acabar essent de tres, de partits ideològicament tan diferents. Una moció de censura entre Junts, PSC, PP i Republicans el 2020 va originar un govern dels que ara s'anomenen «Frankenstein» que funcionava com un rellotge. Cert és que a final del mandat es va expulsar el representant de Republicans, amb una mica rebombori, res espectacular. Li vaig preguntar a Soler com s'ho feia per mantenir l'estabilitat en el seu equip. Em va contestar que si tothom feia el que havia de fer, si cada un dels regidors gestionava les seves àrees com s'havia quedat que es faria, ell no intervenia i deixava fer. Aleshores vaig resoldre el meu dubte. Vaig veure que Soler és hàbil.

Analitzant els resultats electorals al municipi baix-empordanès, Junts ha aconseguit guanyar amb un augment considerable de vots i dos regidors més i, malgrat la baixada de PSC i uns resultats similars del PP, el pacte a tres s'ha pogut mantenir i fins i tot han assolit la majoria absoluta. Jordi Soler tornarà a ser alcalde perquè els ciutadans així ho han volgut, han entès la moció de censura i creuen que el govern ha de continuar essent un acord entre diverses formacions.

El cas de Figueres

Calonge és el cas oposat al de Figueres. El 2019, quatre partits (ERC, PSC, Guanyem i Canviem Figueres) van desbancar el guanyador de les eleccions (Junts). Cap dels firmants del pacte va saber llegir el que els hi havien dit els electors, que probablement no era altra cosa que volien que continués governant Jordi Masquef de Junts, però sense la confiança suficient per fer-ho sol. És fàcil equivocar-se en les lectures d'unes eleccions, però és un error esmenable durant el mandat si saps posar-te a l'alçada dels veïns, escoltar el que demanen i intentar -no dic aconseguir- solucionar els problemes que els preocupen. El quadripartit de Figueres no va saber interpretar què volien els ciutadans i a les següents eleccions, les del maig passat, els hi van dir a crits -en format majoria absolutíssima per a Junts- el que no havien entès quatre anys abans.

Poso els dos casos sobre la taula com a exemple del que pot passar aquest mandat a l'Ajuntament de Girona. Tothom sap -els dos màxims avaladors de l'acord entre Guanyem, Junts i ERC els primers- que no serà un govern fàcil. Les diferències ideològiques, de programa, de model de ciutat i fins i tot d'estratègies de gestió són una escletxa que durant la campanya electoral semblava insalvable. A la situació, s'hi ha d'afegir que els dos principals partits tenen partidaris i detractors, suspicàcies vers els socis, pors naturals sobre com poden canviar les coses o com poden influir els interessos a totes bandes perquè res deixi de ser com és. Per tant, si han tingut pressions aquests darrers vint dies i han hagut de recórrer a maniobres de convenciment i dissuasió, en els pròxims quatre anys s'intensificaran i es multiplicaran cada vegada que hagin de prendre una decisió mínimament conflictiva o xocant.

La negociació de veritat

Ara comença la negociació de veritat. Arribar a un acord de mandat és relativament fàcil, perquè es fa sobre el paper, i el paper ho aguanta tot, però serà en el dia a dia, en la gestió d'una administració que no és petita o en la confluència d'interessos dels sectors socials i polítics de la ciutat, quan hauran de passar l'examen real. De la seva feina, de les lectures que facin dels missatges que els arribin, de la resolució dels conflictes interns i externs i de com ho expliquin a la societat en dependrà que el 2027 els electors hagin entès o no el que han fet. Ara poden escollir quin model de govern volen, el de Calonge o el de Figueres.

Subscriu-te per seguir llegint