JuntsxBradPitt, o com es diguin

Confirmant allò que som un país amb inventiva, han sortit a la llum dues noves estafes, dues formes de treure diners als il·lusos. La primera: una senyora de Granada ha denunciat que Brad Pitt li va proposar festeig, i una vegada la va tenir entusiasmada, li va demanar 170.000 euros. Quantitat que la bona dona li va donar, què no farà una enamorada pel seu xicot, per a després descobrir que no hi havia tal Brad Pitt arruïnat i enamorat.

La segona: JuntsxPréstec (o com es diguin avui) ha llançat una campanya perquè els catalans li facin arribar diners amb què sufragar la campanya electoral, mitjançant donació o préstec. Els préstecs, com el seu nom indica, es retornaran «en el termini màxim d’un any» (sic). Aquests que retornaran els diners són els que van prometre als seus fidels una republiqueta al cap de 18 mesos, aquest que assegura que retornarà fins a l’últim euro és el que va emplaçar els seus subordinats a enfrontar-se a les conseqüències dels seus fets mentre ell fugia de nit, amagat com bandoler en la part posterior d’un cotxe. Com no prestar-li diners?

Jo no sé si cal ser més il·lús per a enviar-li 170.000 euros a algú que diu ser Brad Pitt, o prestar-los a JuntsxEngany (o com es diguin avui), amb l’esperança que els retornin. Personalment, veig molt més probable que l’actor de Hollywood no en tingui ni cinc i truqui a una senyora de Granada per a casar-se amb ella, que JuntsxPasta (o com es diguin avui) retorni un sol euro caigut a les seves mans, que la bona vida a Waterloo no es paga sola. Allò és altament improbable, això és senzillament impossible.

Les caixes de resistència ja no donen per a més, i ja que la vida a Bèlgica no és barata, cal idear noves maneres d’esprémer els babaus. No és descartable que totes dues estafes tinguin el mateix origen, i que fos el Vivales qui es fes passar per Brad Pitt. Cert és que si es va assemblant cada dia més a una estrella de Hollywood, és a Oliver Hardy i no al protagonista de Maleïts bastards, però això se soluciona amb una foto falsa.

Ja se sap que «trist és de demanar, però més trist és de robar». Davant el dubte, a JuntsxJeta (o com es diguin) opten per les dues coses alhora, així no hi ha risc d’equivocar-se.

Subscriu-te per seguir llegint