El sector turístic ha de ser optimista

Al començament del present any, la tremenda inseguretat que sofria el sector turístic català així com el de la resta del món, per causa de l’evident crisi econòmica que patia tothom i, sobretot, per la guerra que avui dia encara tant adoloreix a la martiritzada Ucraïna, eren les causes que retenia als viatgers privats i a les empreses en el moment de planificar els seus desplaçaments, tant en el sector de vacances familiars com el de negocis i també al que fa referència a convencions que normalment són organitzades des de les mateixes empreses. Tot això ve a sumar-se a l’estat precari de molts dels mercats emissors de turisme europeus i americans, que són els nostres principals nodridors de clients i que no estan passant pels seus millors moments en tots els aspectes. Malgrat tot, el sector turístic en general té l’optimisme entre les seves principals virtuts, i per això considero que les aigües tornaran al nivell de la temporada de l’any 2019 i àdhuc el superaran, encara que amb quina intensitat i terminis dependrà, sobretot, de la durada de l’actual i nefand conflicte armat entre ucraïnesos i russos.

El que és ben cert és que tots plegats ens hem creat una forta, exagerada i irrefrenable necessitat de viatjar, tant per motius d’oci vacacional com de negocis. I aquest costum ja està fortament arrelat a la nostra societat fins tal punt que s’ha convertit en quelcom prioritari entre les necessitats de la població i representa una partida important en el moment de confeccionar el pressupost familiar. Malgrat la parada de burro que va patir el sector els anys 2020 i 20021 per causa de la pandèmia, del sagnant conflicte rus-ucraïnès i també de les lògiques precaucions a viatjar a l’estranger per part de molts dels nostres visitants habituals procedents de la Unió Europea i dels Estats Units, en molts casos exhortats pels seus respectius governs, estic convençut que de mica en mica l’activitat turística es rehabilitarà. En realitat, quan l’actual temporada estiuenca, que ja ha començat malgrat que encara no estem als mesos punta, segons polítics i responsables de la promoció turística, ja estem fregant xifres d’ocupació que s’apropen a les excel·lents de la temporada de l’any 2019, és d’esperar que la normalitat total l’anirem assolint progressivament, sempre en funció del que esdevingui el conflicte entre russos i ucraïnesos i dels vaivens de l’economia mundial.

Altra qüestió molt diferent que pot condicionar el desenvolupament futur del fluix turístic no només envers Catalunya sinó també en l’àmbit mundial, circumstància que va lligada a les relacions internacionals en general, és la nova configuració política arreu del món. En aquest moment a l’ordre mundial hi ha molt en joc que, fonamentalment, està en mans de la Unió Europea, les Nacions Unides i les grans potències imperants. La guerra entre ucraïnesos i russos està afectant les estructures polítiques, s’han creat discrepàncies no exemptes de greus perills, com que qualsevol dia a Putin se li creuin els cables i amenaci en fer una bogeria, la qual cosa obliga a tots els països, especialment als de la vella Europa i als Estats Units, a estar molt a l’aguait sobre aquesta greu amenaça que és ben real. Confiem que tots els esforços diplomàtics que en aquest moment s’estan portant a terme pels diferents governs donin els seus fruits, perquè, en cas contrari, malament rai per tothom i molt especialment pel sector del turisme perquè podríem entrar en una dinàmica en l’àmbit mundial no només perillosa sinó àdhuc infausta. Hem de tenir en compte que, en el pla psicològic respecte al turisme la guerra russa-ucraïnesa és molt pitjor que la de l’Iraq i d’aquella ens va costar molt recuperar-nos.

De totes maneres, a Catalunya el sector és molt fort i ferm atès que tenim una potent oferta de sol i platja, una costa única en el món, una gastronomia rica i variada, una extraordinària planta hotelera, un sobrebò capital humà i, sobretot, unes atraccions, vertaderes joies culturals, reconegudes i valorades per tot el món com són les sense parió ciutats de Barcelona i Girona. Amb aquests asos a la màniga segur que amb esforços i amesurat optimisme, ens en sortirem com ens anem ensortit moltes altres vegades enfront de situacions igualment molt greus, perquè la veritat és que, malgrat la brutal pujada de les despeses d’explotació que hem suportat, suportem i, molt en temo, que suportarem, encara som competitius.

Subscriu-te per seguir llegint