«¿De dónde ha salido toda esta gente?»

Aquesta és la pregunta que recentment va llançar el president del Govern espanyol, en un programa de televisió, referint-se a l’extrema dreta i Vox. No sé si la pregunta era retòrica o com si volgués mostrar sorpresa. Doncs aquí va una primera reflexió.

És sorprenent que el president del Govern, per més que ara no hi hagi Iván Redondo d’assessor, amb tot un aparell del PSOE, fundacions i centres d’estudis, no l’hagin assessorat al llarg d’aquest temps, que certes accions governamentals li podrien causar problemes, malestar, tapar fins i tot avenços socials o lleis beneficioses pel conjunt de la població, etc. O silencis i omissions, que també fan forat.

1. Les vacunes. El president Sánchez posa com a model Espanya com a país on més es va vacunar a la població, un dels que més vacunes va comprar, etc. Però també és un on més censura va haver-hi dels crítics amb la gestió de la pandèmia, vinculant-los a «antivacunes» i aquests a la vegada vinculant-los als negacionistes de la pandèmia. D’aquí ja ve un error, es va voler fer desaparèixer aquesta població, com si no existís.

2. El canvi climàtic. Els que no són negacionistes i, per tant, estan al capdavant de les institucions, què estan fent des de fa 4 anys que es va declarar l’emergència climàtica? Massa relativisme, «retardisme», més encara rentats verds de cara. Com mentre, molts mitjans «ajuden» fent sensacionalisme i catastrofisme climàtic, la resultant és explosiva i innovadora, ja que si no es fa res o poca cosa, és que amb el canvi climàtic s’exagera i no n’hi ha per a tant. I com més catastrofisme no acompanyat de mesures urgents per disminuir emissions, més perplexitat, malestar i finalment curtcircuit negacionista.

3.Guerra d’Ucraïna. Que el Govern espanyol, tots els mitjans i totes les institucions comparteixin un pensament únic militarista, amb declaracions pròpies de la dreta (Josep Borrell), amb iniciatives atlantistes poc favorables a una posició d’autonomia estratègica d’Europa, no vol dir que el 100% de la població tingui el mateix pensament. Que no hi hagi enquestes amb relació a l’estat d’opinió sobre la guerra, és també significatiu. Si tan militaristes som, millor l’original a la còpia.

4. Feminisme i LGTBIQ. La gran alarma, la més gran narrativa en què s’ha embolcallat el Govern, amb més o menys matisos, d’ambició, ritmes i tipus de reivindicacions entre PSOE-UP. Ara es dona la culpa de tot a UP i Irene Montero, però són el cap de turc d’aquesta gran pífia, ja que ha donat munició a cabassos a les dretes i ha alimentat una guerra cultural que portarà cua. Els mitjans s’han abonat també «desinteressadament» a crear alarma social cada dia, amb totes les TV, per terra, mar i aire, bombardejant-nos amb violacions, pederàstia i violència de gènere i divulgant les reivindicacions feministes i LGTBIQ com si fossin ONG desinteressades i els seus directius (i qui hi ha darrere...) activistes del Partit Feminista de Lidia Falcón.

Que ara el PSOE detecti que hi ha 1 milió d’homes que el van deixar de votar a les darreres eleccions municipals i autonòmiques és sorprenent, perquè es veia venir.

5. Llei «Trans», la màxima expressió de postmodernitat en un país d’enormes dèficits socials. Era evident que passaria factura. Hem de fer experiments antropològics com diu Antoni Puigverd, quan aquí encara no ha arribat la revolució sexual dels països nòrdics, l’educació afectiva-sexual de França, quan la pornografia campa pels mòbils de les criatures amb 9 anys, etc., etc.? Això, ha estat motiu d’alarma, de conversa, de perplexitat, de discussió de bar i de família, que no científic ni polític, i així ha sorgit un altre malestar. Una altra dada a retenir, que unes 400.000 persones s’hagin donat de baixa de les xarxes socials del Barça, per haver hissat al Nou Camp vàries banderes arc iris, la «Trans» inclosa.

6. Totalitarisme digital. Fa anys es va coent la fractura digital, sobre tot amb la gent gran, però no únicament i ningú agafa la bandera de la llibertat digital, però també llibertat analògica. És creixent el nombre d’administracions i serveis públics, apart de les entitats financeres, que obliguen als clients o usuaris a fer les gestions, tràmits, declaracions, etc. per via digital, no donant opció a escollir. Les queixes són continues i un calvari per molta gent, però.... «si no ho sap fer, ja li farà el seu fill».

7. Ecologisme happy-flower o pijo-progre. Quan més creix la narrativa animalista, conservacionista, etc. i més es copsa qui la lidera, més s’associa, de forma injusta, al conjunt del moviment ecologista, que no tot està en aquesta línia, però que l’establishment sí que està interessat en el fet que sigui aquesta. Com els profans no entenen de matisos, ni tendències, i menys els que no arriben a final de mes, ja tenim un altre forat. I la Llei de benestar animal? Ara silenciada. Reacció? Més tauromàquia. Bravo!

8. Intel·ligència artificial (IA). Després de mesos i mesos publicant informes, articles, advertències, avisos, etc. sobre els greus perills i els impactes que provocarà la IA, ara resulta que de la nit al dia, tot són beneficis, aspectes positius, innovació puntera, que ens facilitarà la vida, en fi, tot i més, i sobretot que no destruirà llocs de treball. És evident, que també en silenci això està sent motiu de preocupació, neguit i por al futur immediat que s’albira i que pocs polítics estan qüestionant.

Esperem que totes aquestes factures no s’acabin cobrant i que hi hagi oportunitat de reconduir alguns dels fets que apunto, deixant les guerres culturals pels altres.

Subscriu-te per seguir llegint