L’estat de la solidaritat dels ajuntaments gironins

A principis del mes de juny, la Coordinadora d’ONG Solidàries de les comarques gironines presentava l’estudi L’estat de la cooperació al desenvolupament a les comarques gironines, un diagnòstic de les polítiques locals de cooperació i tota una sèrie de propostes de millora. Aquest treball, que és el primer cop que es du a terme, ens ha permès analitzar les dades estretes sobre les polítiques públiques de cooperació al desenvolupament implementades des dels ajuntaments gironins, en un moment clau com l’actual de canvi de mandat, on les dades poden ser útils als nous equips de govern que vulguin implementar polítiques públiques en aquest àmbit.

La diagnosi assenyala tres grans assignatures pendents de la cooperació municipal gironina. La primera, la manca de planificació estratègica, com ho demostra que no s’ha assolit el canvi estratègic cap a un enfocament de gènere basat en els drets humans que superi el paradigma de cobrir necessitats.

La segona gran assignatura pendent, la insuficiència de recursos, d’instruments i de finançament per dur a terme veritables polítiques de cooperació, clar exemple és que només 6 dels 221 municipis gironins tenen una convocatòria de lliure concurrència en l’àmbit de la solidaritat i la cooperació. Són molt pocs els municipis que poden disposar d’una estructura tècnica i administrativa per executar polítiques públiques i existeix una insuficiència dels recursos econòmics, fet que queda palès en què cap municipi gironí destini la xifra simbòlica del 0,7% dels ingressos propis a la cooperació, xifra que considerem del tot insuficient, però que ha de servir com a punt de partida per pal·liar les desigualtats.

I la darrera i tercera gran assignatura pendent, la inexistència d’espais reals i efectius de participació i cogovernança ciutadana, existint només dos consells municipals de cooperació actius a tota la demarcació, que no són espais de cogovernança sinó simples òrgans consultius, on no es prenen decisions ni s’executen actuacions. Aquesta manca d’espais s’agreuja amb la inexistència d’espais de coordinació i col·laboració entre els diferents actors.

L’estudi de la Coordinadora planteja també tot un seguit de recomanacions i propostes amb la voluntat que serveixin d’orientacions pels nous governs constituïts el passat 17 de juny. Uns nous governs que han de tenir clar que la cooperació no és només una qüestió de solidaritat per revertir les desigualtats nord-sud, sinó que també és una eina que reverteix positivament en els seus propis municipis: és una eina de cohesió social, de foment del teixit associatiu i de la participació ciutadana, i de sensibilització de la ciutadania envers les desigualtats i les problemàtiques socials a escala local i global. Treballar per a l’assoliment d’una política pública, vol dir fer una passa més enllà de destinar uns diners a uns projectes concrets, vol dir construir-la dotant-la d’instruments, recursos humans i econòmics, d’una planificació estratègia i executant accions de manera directa o concertada amb uns altres actors. Ara més que mai, davant de l’auge de l’extrema dreta es fan necessaris governs compromesos i coherents amb les polítiques públiques de solidaritat i cooperació per lluitar contra els discursos xenòfobs, racistes, homòfobs i masclistes que legitimen l’exclusió, l’opressió i la violència contra la diversitat.

Subscriu-te per seguir llegint