Opinió

L’hora de l’Àngelus

Tres tocs de campana. Com que és migdia, estan convocant al res de l’Àngelus. A les dotze sonen els quarts i les hores, al cap d’un minut es repeteixen les hores sense els quarts, i al cap de dos minuts més s’engega la seqüència de l’oració mariana: tres grups de tres tocs de la campana greu separats per una breu pausa i rematats per sis tocs ràpids de la campana aguda. Corresponen a cadascun dels tres apartats de la pregària, síntesi del misteri de l’Anunciació, i al Glòria que els remata. A l’estiu és més difícil escoltar tota la sèrie sense que l’interrompi l’estrèpit d’una moto o de les eines que salten a la caixa descoberta d’una camioneta, però a l’hivern res no li fa la competència. Encara més: ressona a les façanes i als turons, i com que les campanes sonen en cares diferents del cloquer, també ho són els ecos. La música simple de la pregària transporta la memòria sentimental cap a les profunditats del temps passat i la memòria cultural cap al quadre de Jean-François Millet pintat a mitjans del segle XIX, que fascinava absolutament Salvador Dalí, fins l’extrem de fer-ne diverses recreacions. L’Àngelus de Millet ens mostra una parella de pagesos drets en un sembrat, amb el cap cot i les mans juntes, mentre la torre d’una església de poble es retalla a l’horitzó. Durant segles va ser norma teòrica resar-lo tres vegades cada jornada: a l’alba, al migdia i al capvespre, que és la del quadre ombrívol. La del migdia va ser la que més va resistir el pas del temps. Durant el franquisme, a les dotze en punt s’escoltava a Radio Nacional de España el missatge: «Son las doce, es la hora del Ángelus», seguit del text devocional. El butlletí de notícies s’havia d’esperar. Dalí, que arrossegava el neguit vital de veure’s com un succedani del germà del mateix nom, mort de molt petit abans que ell nasqués, va apassionar-se per la tesi que en una primera versió del quadre de Millet hi havia un taüt infantil als peus de la parella, i per tant, l’oració era fúnebre i l’obra, tràgica.

Subscriu-te per seguir llegint