«Barbie» pel·liculera

Per a les nenes que, com jo, vam créixer jugant amb la Barbie -o amb múltiples Barbies-, la recentment estrenada pel·lícula és una delícia. Amb un contingut clarament feminista, a més, és apta per a la gent que no era precisament fan de la nina o que fins i tot la detestava per l’estereotip que representava. El més destacat de la pel·lícula, però, ha estat la seva gran -i efectiva- campanya de màrqueting, que ha fet que milions de persones d’arreu del món desconnectessin Netflix o HBO i se n’anessin cap al cinema, en molts casos vestides de rosa de cap a peus. Girona no és l’excepció, i com a mínim els cinemes Oscar fa dies que són un formiguer de gent amb ganes de veure la pel·lícula. Feia molt de temps que no es veien aquestes cues per anar al cinema, i benvingudes siguin! La pel·lícula pot agradar més o menys, ser millor o pitjor, però sense dubte, ha fet revifar l’entusiasme per les grans nits d’estrena.

Igual que passa amb els diaris impresos, fa temps que es vaticina la «mort» de les sales de cinema degut a les noves formes de consum audiovisual, però sembla que aquestes es resisteixen a extingir-se. Probablement mai tornaran a ser el negoci d’abans, però està clar que la màgia del cinema encara no ha desaparegut del tot.

Subscriu-te per seguir llegint