Opinió

Joan Domènech i Moner

Joan Domènech i Moner (Lloret de Mar, 1943) és un dels referents culturals més importants de les nostres comarques. Són moltes les etiquetes que li escauen: escriptor, historiador, pedagog... Una conversa amb ell és un convit a parlar d’art, de l’associacionisme al seu poble (El Casinet i l’Obreria de Santa Cristina), entitats, llibres, música, cultura popular, Catalunya... És autor d’una trentena de llibres, un bon nombre dels quals dedicats a Lloret, Beget i la música.

Ha estat també vinculat al món polític, on ha exercit diferents càrrecs: alcalde de Lloret de Mar (1979-1983), president de l’àrea d’Ensenyament, Cultura i Publicacions de la Diputació de Girona (1995-1996), delegat de Cultura de la Generalitat de Catalunya (1996-2003)... Ha tingut –i té– un paper molt actiu en diferents entitats, entre les quals, les fundacions Fita, Prudenci Bertrana i Valvi. En tots els llocs on ha exercit responsabilitats, ha prioritzat el servei a les persones, la cultura i el país.

Domènech és una persona amb idees clares i de conviccions profundes i, alhora, comprensiva i dialogant. De tarannà sentimental i alegre. L’ofici de mestre i el cultiu de la pedagogia li han estat sempre útils allà on ha estat. Portador d’una ironia elegant i intel·ligent, d’aquelles que són tan necessàries en el món i en el moment en què vivim.

El compositor i director de corals Domènec Moner i Basart, oncle seu, fou una persona clau en el que ha estat la seva trajectòria vital i professional. Ell li obrí els ulls a les diferents branques de la cultura, la vida barcelonina, l’estimació pel país, l’univers de la sardana…

Durant vint anys, en dues etapes, dirigí la publicació dels Quaderns de la Revista de Girona. En tots aquell temps es publicaren dos-cents volums. Una tasca impressionant i fructífera. El 1996 esdevingué el delegat de Cultura a les comarques gironines. S’hi sentí molt a gust i pogué contribuir, amb una dedicació exemplar, a restaurar monuments; promoure arxius, biblioteques, museus i exposicions; impulsar espectacles i recolzar entitats...

Beget, el poble de la M. Teresa, la seva esposa, és el seu locus amoenus. Hi ha posat en pràctica una dita que és molt del seu grat: «Allà on aniràs, faràs el que veuràs»: s’hi ha integrat, com a nouvingut, amb discreció, ganes de treballar i voluntat de sentir-se’n un més.

En Joan Domènech complí vuitanta anys el passat 29 de juliol. El nostre agraïment, la nostra admiració i els nostres millors desitjos, benvolgut Joan!

Subscriu-te per seguir llegint