Alleuja’t com puguis

Estic segur que el passatger de Delta Airlines la diarrea del qual va obligar a tornar a l’avió que viatjava d’Atlanta a Barcelona, anava en classe turista. En class business, la gent defeca consistent, i el que és més important, amb aroma a roses de pitiminí. La diarrea és de pobres, cosa de gent que està mal alimentada i a més té els esfínters perpètuament dilatats per totes les vegades que ha sigut ultratjada en la vida.

En realitat, no és rar que hi hagi gent que es cagui quan ha de viatjar amb avió, el rar és que ho facin literalment. Tanta seria la dimensió de la tragèdia que el comandant de la nau, imagino que presa del terror, la va qualificar de «risc biològic» i va optar per fer mitja volta i tornar a Atlanta, d’on en mala hora va decidir enlairar-se, faci’s vostè pilot pel glamur, per a acabar xipollejant entre merda. A toro passat i des de la nostra posició en terra ferma i seca, és molt fàcil dir que no n’hi ha per a tant, que cada passatger té a sobre del seient una màscara connectada a oxigen que podia utilitzar en ensumar les primeres pudors, però en moments de pànic com els que es van succeir en aquell vol, ningú no disposa de prou sang freda per a pensar-hi. I encara menys amb l’efecte sorpresa, que almenys en la Primera Guerra Mundial una sirena avisava als soldats quan havien de col·locar-se la màscara perquè arribava el gas mostassa. Un altra cosa seria si les hostesses, en la mímica amb què ens delecten abans d’enlairar-nos, indiquessin com procedir en cas de diarrea del nostre company de seient. Tal vegada d’ara endavant ho facin, sempre ha d’haver-hi una primera vegada.

Segons va informar la companyia aèria, el líquid infecte «s’havia dispersat per tot l’avió», millor no preguntin com. Això degué fer créixer les sospites que no es tractava d’un accident, sinó d’un atemptat perfectament organitzat, per la qual cosa el terror va apoderar-se de tota l’aeronau. Crits, xiscles, nassos tapats, relliscades a causa de la viscositat que xopava els passadissos, oracions desesperades a Déu i intents de llançar-se al mar en ple vol.

Les agències de notícies no van informar de si havia estat localitzat l’autor de l’atemptat, o de si la policia té sospites sobre la identitat d’aquest. Imagino que els gossos ensinistrats de la terminal no trigarien a localitzar l’origen del mal. L’avió, això segur, ja està per desballestar.

Subscriu-te per seguir llegint