La neutralitat de l’estat

Estimats homosexuals, no sou normals. Supereu-ho!» Aquesta fantàstica frase és una de les perles que el senyor Roberto Vannace, general de l’exèrcit itàlia, ens regala dins del seu llibre autoeditat Il mondo al contrario (El món al revés).

Per suposat, el llibre no solament demostra un odi desacomplexat envers les comunitats LGTBI, sinó que sense cap indici d’originalitat, ens desgrana l’abc de l’agenda de la ultradreta, negacionisme climàtic, denigració de les dones, defensa del racisme, antisemitisme,...

Que surti un nou llibre que defensi idees d’odi, no em sorprèn, el que em preocupa és que qui s’autoedita el llibre té com a feina teòrica defensar la població del seu país.

Un senyor que públicament ataca a les persones LGTBI, menysprea a les dones que realitzin qualsevol altra funció en la societat que no sigui la de «mare tradicional», que ataca a la campiona italiana de voleibol perquè els seus trets físics no són plenament representatius de la italianitat per ser negra, està capacitat per ser un fidel servidor de «tota» la població que ha jurat defensar?

És a dir, algú que defensa públicament els discursos d’odi contra part de la ciutadania pot tenir responsabilitats i poder dins de la maquinària d’un estat, maquinària que s’ha de suposar neutral en les seves funcions.

Si una persona a nivell privat defensa determinades idees, és preocupant, però si fa bandera d’aquestes idees i les defensa en l’àmbit públic i polític ha creuat una ratlla on se li ha de demanar responsabilitat com a servidor públic.

Si he patit una agressió LGBTI-fòbica o masclista, podré confiar en que l’aparell de l’estat em defensarà si sé que la persona que teòricament ha d’aplicar aquesta defensa està d’acord i defensa públicament la meva discriminació?

Com a persona que considera la igualtat de tota la ciutadania davant de l’estat com a principi bàsic d’un sistema democràtic, no puc més que mostrar la meva inquietud davant del fet que determinades persones treballadores de l’estat mostrin (i fins i tot puguin exercir) opinions contràries a aquesta igualtat entre totes les persones. L’exemple d’avui és el d’un general italià, però si mirem l’hemeroteca, en el nostre país tenim prou exemples que res tenen a envejar a l’italià.

Subscriu-te per seguir llegint