Diari de Girona

Diari de Girona

Joaquim Nadal

Ricard Guinó: Girona, París, Perpinyà

Ricard Guinó va néixer a Girona el 26 de maig de 1890 i va morir a Antony el 2 de febrer de 1973, nacionalitzat francès des de 1925 quan esdevingué oficialment Richard. Va ser a Girona pels volts de 1910 que el va descobrir Aristides Maillol a qui va seguir a París. Aquí se li va brindar l’oportunitat d’executar materialment les obres de Pierre-Auguste Renoir (1841-1919) que en els darrers anys de la seva vida tenia les mans impossibilitades per executar escultura. Per aquest camí l’artista gironí, amb obra i personalitat pròpia, es va fondre en una obra a quatre mans amb Renoir fins a submergir-lo en un anonimat dolorós. Finalment ja en els anys setanta i no gaire més tard de la seva mort els tribunals francesos van admetre la coautoria de Guinó en l’obra de Renoir i establint que aquest fet s’havia d’acreditar en les obres corresponents atribuint-les conjuntament a Renoir i Guinó.

La petjada de Guinó a Girona es fa evident i visible en el bust de Prudenci Bertrana, fos en bronze, que hi ha des de 1975 a la Plaça de Catalunya de la ciutat i en obres seves al Museu d’Història de Girona i al Museu d’Art. Fou precisament el mes d’octubre de 1992 que a les Sales Municipals de la Rambla l’Ajuntament de Girona li va dedicar una exposició monogràfica que va donar lloc al catàleg Ricard Guinó, escultures i dibuixos (Ajuntament de Girona, 1992). Des d’aquest moment l’obra de Guinó i la seva pròpia trajectòria van quedar integrades a l’imaginari col·lectiu de la ciutat a traves de diverses obres que figuren al fons d’art del Museu d’Història. Aquí justament s’hi va incorporar l’any 2013 l’escultura en guix que Guinó va fer l’any 1910 de Miquel de Palol de cos sencer. L’any 2015 l’Ajuntament va fondre en bronze aquesta escultura que des d’aquell moment es va exhibir a les sales del Museu dedicades a l’art gironí de l’època del modernisme i el noucentisme.

Justament divendres passat a primera hora es va materialitzar la donació al Museu d’Història de Girona de quatre dibuixos de Ricard Guinó. Corine Guinó, vídua de Michel Guinó, fill de l’artista de Girona, va fer l’encàrrec de lliurar a la ciutat aquests dibuixos a Lluís Oliver Alonso, físic gironí de París, fill de dos col·laboradors d’aquest diari, Marià Oliver i Maria Alonso. L’exercici d’explorar el passat, de buscar les arrels, de fer memòria i de trobar el fil conductor i les connexions de l’art i de la cultura que es feia a la nostra ciutat en el primer terç del segle XX, ens projecta al món. Reivindicar aquestes arrels i les seves derivacions internacionals i cosmopolites ens fa actuals i ens lliga amb les tendències del món de l’art i de la història de l’art.

El periple de l’obra de Guinó i la reivindicació de la seva biografia té ara una fita d’actualitat a Perpinyà i d’aquí el títol d’aquest article. Al Museu Municipal Hyacinthe Rigaud de Perpinyà s’hi exhibeix l’exposició Guinó-Renoir. La couleur de la sculpture amb més de dues-centes obres exposades amb la finalitat de fer valdre la figura de Guinó, que esdevé l’eix vertebrador de tota l’exposició. L’exposició va començar el dia 24 de juny i es pot veure fins el 5 de novembre d’enguany. S’ha editat un magnífic catàleg i en el tríptic que anuncia el conjunt de les activitats s’hi subratlla que es pot descobrir el recorregut artístic de Guinó a traves d’aquestes dues-centes obres exposades i també les obres de Renoir de les que Guinó és coautor. Obres de diverses tècniques i de diversos materials: vidre, ceràmica, bronze, fusta, guix, paper, per exemple. D’aquest tríptic se’n desprèn la possibilitat d’una immersió digital al taller de Guinó, visites guiades per a públic adult, adolescent i infantil amb l’hora del conte, un recorregut urbà per les escultures als carrers de Perpinyà, sessions de ioga, uns exercicis literaris amb les paraules més usades a l’exposició.

Així mateix, ja a l’entrada de la tardor s’ha programat un cicle de conferències amb el 26 de setembre «L’escultura a París de 1910 a 1914» per la comissària de l’exposició Antoinette Le Normand-Romain, el 28 de setembre per Emmanuelle Heran, conservadora en cap del Louvre sobre «Guinó-Renoir una escultura a quatre mans», el 29 de setembre sobre «Guinó i les arts decoratives» per Sylvain Pinta, el 3 d’octubre una sobre la relació de Guinó i Maillol per part d’Ursel Berger, el 5 d’octubre sobre el tema de l’art i els drets d’autor amb totes les seves implicacions jurídiques per part de Pierre Vasarely i Clémentine Hébrard i finalment una conferència de Cristina Rodríguez professora de la Universitat de Barcelona sobre «La formació i els inicis de la carrera de Guinó a Catalunya».

Naturalment a l’exposició s’hi mostren obres de Guinó dels museus gironins i també obra de col·leccions particulars i dels museus francesos.

Tinc la impressió que a tan poca distància de Perpinyà aquesta és una exposició que ha passat força desapercebuda a la nostra ciutat malgrat que s’hi mostra obra dels nostres museus com per exemple l’excel·lent bronze de l’escultura a cos sencer de Miquel de Palol.

Potser seria qüestió de fer un intent de portar l’exposició a Girona. Pot molt bé ser que això a hores d’ara sigui ja molt difícil però en la reivindicació dels orígens gironins de Guinó, el reconeixement de la seva associació amb Renoir i l’agraïment a la família Guinó per la seva generositat, Girona té ara un deute renovat que primer potser podem saldar anant més a Perpinyà i després fent nostres els fils argumentals d’aquesta exposició.

Compartir l'article

stats