Lluitant per evitar la medalla

Aquest dia la Generalitat va repartir les Medalles d’Or d’aquest any, no recordo a qui li van tocar, és igual, ben merescudes serien, i si no, tant és. L’important del fet no són els afortunats, sinó que jo ni tan sols sabia que existia aquest guardó, un més al llistat, així que em vaig entretenir a buscar per internet quants se’n lliuren cada any a Catalunya. En acabar la cerca, la sorpresa fou que jo no n’hagi rebut mai cap, sembla impossible. Entre la Medalla d'Or de la Generalitat, la Medalla d’Honor del Parlament, les medalles al mèrit sanitari, la Creu de Sant Jordi, els guardons Francesc Macià al treball, els Narcís Monturiol a la recerca, i tots els que no vaig saber trobar, a Catalunya cada cop es fa més difícil esquivar reconeixements institucionals. Fins al moment, he aconseguit sense gaires dificultats que no me’n donin cap, el problema vindrà quan n'hi hagi tants premis com catalans, no falta gaire temps. Seran moments difícils, no em resultarà senzill continuar verge de medalles i guardons. Catalunya és l’únic lloc del món on el difícil no és que et donin una medalla, sinó que no te la donin. Arribarà a haver-hi més medalles que catalans, ja que alguns n’acumularan, això de fer calaix pel que pugui passar el dia de demà, fa molt català.

Repartir medalles és la millor manera de fabricar nacionalistes, força més que prometre republiquetes que no arriben. Repartir càrrecs tampoc és mal sistema, però queda encara lluny el dia que n’hi pugui haver un per a cada català, tot i que cal reconèixer els esforços que dedica el governet a fer real aquesta possibilitat.

-Com podria jo no estimar Catalunya, si m'ha atorgat aquesta medalla tan maca, miri, miri- clamen uns catalans als altres, tot emocionats.

Una medalla crea un sentiment de pertinença molt superior al d’un trist carnet del Consell de la Republiqueta expedit a Waterloo, que per postres te’l fan pagar. No és que els reconeixements que regala la Generalitat tinguin cap utilitat, però si més no, surten de franc i quan venen visites fan de bon veure, en un marc, a la saleta. Per fortuna per a les finances catalanes, les medalles no impliquen retribució econòmica, això seria una ruïna. Són només detallets simbòlics que, com a molt, suposen una necrològica de franc a la premsa el dia de la mort, quan un ja no té temps de protestar. Ni tampoc gaires ganes.

Subscriu-te per seguir llegint