Desprotecció /indefensió

En anteriors ocasions, analitzant situacions reals de la nostra societat, he comentat que la persona individual, cadascú de nosaltres, sovint es troba més indefens i desprotegit davant el pes de la burocràcia i el poder efectiu de les administracions i grans empreses. I el que sembla que són avenços per protegir, suposadament, les persones i els seus drets, com ara la Llei sobre protecció de dades, es converteix massa vegades en una excusa més per posar traves en l’exercici de la llibertat i dels drets individuals. Mentre reiteradament solen dir que no ens poden informar de determinades qüestions o fets tot al·legant com a excusa la protecció de dades. Però, no obstant això, a hores i deshores companyies de telefonia o de llum, o comercials de tota mena ens importunen i ens assetgen sense el nostre consentiment, utilitzant les nostres dades personals.

La veritat és que el pes de les grans corporacions financeres i administratives, públiques i privades, ens deixen molt poc marge per a l’exercici de la nostra pròpia llibertat. I en aquest punt val a dir que, pels que contribuïm honestament a l’erari públic, que som la majoria, pagant els nostres impostos i obligacions socials, constatem com hisenda s’ha convertit en el principal controlador de les nostres vides i un dels ens que més temps ens roba per facilitar-li la feina, com si fóssim treballadors seus, però sense recompensa.

Un altre capítol que mereix també ser comentat és el judicial i el de l’ordre públic. La indefensió i la desprotecció de la gent es palesa cada dia. Les formalitats, el laberint de normes i disposicions i la manca de celeritat en donar solució als problemes reals deixen a les persones de bé en la indefensió. Si vols protegir casa teva, t’has de gastar diners per contractar alguna companyia de seguretat, si necessites una sentència per recuperar els teus drets o que se’t compensi pel dany rebut d’un tercer t’has de carregar de paciència, patint la lentitud inacceptable dels tribunals.

L’estat disposa de mitjans per facilitar que els ciutadans puguem gaudir dels nostres drets, fent lleis justes que facilitin la vida i no que la sotmetin al seu servei, convertint-nos en súbdits o clients obligats. Com deia el gran polític i escriptor romà, Marc Tuli Ciceró, «salus populi, suprema lex». El benestar de la gent és la llei suprema. I aquest és el camí per facilitar la protecció i la defensa de les persones. I no podem oblidar que el millor ingredient per facilitar la protecció de les persones, en qualsevol societat i circumstància, és la justícia, el respecte i la solidaritat, virtuts que s’han d’impulsar des de la família, des de les escoles i s’han de promoure des de les institucions, que haurien de donar exemple.