Parlem dels museus públics?

Ales comarques gironines hi ha molts museus. Fins i tot tenim una xarxa de museus on hi ha adherits 26 museus públics i creada per la Generalitat i la Diputació de Girona. Si a aquests hi sumem els museus privats, els para-públics i els «centres d’interpretació» veurem com gairebé cada municipi més o menys gran disposa d’un museu. Llevat de Girona i Figueres que en tenen cinc cadascuna.

En definitiva, una mica com els festivals d’estiu o les fires, que tothom ha volgut tenir el seu museu. Sigui del que sigui.

Certament, alguns museus tenen molta lògica i són un veritable valor cultural, patrimonial i turístic no només per al municipi que l’acull sinó per a tot el territori. D’altres, però, passen sense pena ni glòria i més enllà de l’alegria de l’alcalde que el va inaugurar, el seu paper com a dinamitzador social, cultural i econòmic ha estat nul.

Sembla que aquesta dèria de tenir un museu local o un centre d’interpretació sobre aquell element singular del municipi ha quedat enrere, però també ho dèiem dels festivals d’estiu i les fires medievals que com podem comprovar any rere any gaudeixen d’una mala salut de ferro.

No entraré en la idoneïtat de la creació de tants de museus ja que la meva opinió és clara, però sí que m’agradaria incidir en la gestió que es fa d’alguns dels museus existents. N’hi ha molts que fan una gestió acurada i que dins de les seves possibilitats compleixen els objectius fundacionals: divulgar un patrimoni valuós i singular que custodien, acostar la cultura a la ciutadania i esdevenir un recurs turístic per als visitants que viatgen a la zona. No diré noms, però tots tenim al cap algun d’aquests museus que compleixen eficientment els objectius.

Però n’hi ha d’altres que per deixadesa o incompetència s’han oblidat d’aquests objectius i no han entès que el seu motiu fundacional és la divulgació de la seva col·lecció i intentar tenir els màxims visitants possibles. Posar en valor, divulgar i ésser un recurs turístic que ajudi al municipi a atraure o retenir visitants. Aquests són els objectius fundacionals.

Ara tots els museus realitzen activitats paral·leles i les direccions d’alguns d’aquests museus donen més importància a aquestes activitats –xerrades, exposicions temporals, presentacions– que a la divulgació de la col·lecció que custodien. Estan més obsessionats en omplir les activitats paral·leles que en atraure visitants als museus.

I aquí és on tot comença a grinyolar. I és que els museus públics representen una quantitat de despesa molt important per als municipis que els acullen. No només per la infraestructura i la modernització d’aquesta, sinó també per la despesa corrent, ja sigui personal, energia, neteja, seguretat o manteniment.

Si tot i aquesta despesa no són capaços de garantir un mínim d’impacte turístic potser alguna cosa s’està fent malament, no? És obvi que hi ha col·leccions que no poden atraure grans quantitats de visitants com el Museu Dalí, però hi hauria d’haver una mínima exigència en el compliment dels motius fundacionals. Hi ha museus on el nombre anual de visitants ni es valora. I hi ha direccions que estan molt més centrades en les activitats paral·leles que en que el museu tingui el nombre de visitants que li correspon.

I aquí hi ha l’altre tema. Els governs municipals. La majoria de governs accepten aquest «anar tirant» com quelcom inevitable quan són els que haurien d’exigir un mínim de resultats. Certament molts dels museus han anat una mica a la seva i pocs responsables polítics s’han posat en la seva gestió. Però potser ja tocaria.

Per a molts municipis, el museu local és el gran recurs turístic i segurament suposa una despesa important del pressupost municipal. Potser ha arribat l’hora d’avaluar l’impacte que tenen i si compleixen els objectius fundacionals.

Fa anys va passar amb els teatres. A dia d’avui, la majoria de teatres de les comarques gironines tenen unes molt bones xifres d’espectadors, perquè en els darrers anys han entès que estan obligats a fer arribar les arts escèniques a la ciutadania i han innovat en preus, en programació, en productes. I ho han aconseguit. Avui són un exemple de gestió i impacte social.

Generalitzar és injust però potser ja comença a ser hora de que aquells museus que no s’han preocupat gaire per atraure visitants es posin les piles i entenguin que tenen una funció social però també de dinamització econòmica. Estic segur que alguns gestors culturals em diran que això no és important i que allò important és fomentar l’esperit crític i el debat acostant la cultura a la gent. Els diré que sí, que tenen raó, però això no els pot fer perdre el seu objectiu fundacional: divulgar el patrimoni artístic o cultural que acullen i això vol dir fer-lo arribar al màxim de gent possible. Fer arribar la seva col·lecció a la gent. No només allò que s’organitza per portar gent de manera gratuïta a l’equipament i engreixar la xifra de visitants, que en realitat no ho són.

Subscriu-te per seguir llegint