Informació ben cuita

Havíem tingut a Girona un escorxador (en dèiem matadero) a l’avinguda Ramon Folch; no es podia pas imaginar aquella instal·lació que actualment un complex industrial pot arribar a sacrificar qui sap quants milers d’animals molt voluminosos, i no cal dir noms, en un sol dia. Al temps reculat, les últimes generacions, hem pogut veure canvis molt notables. Es poden recordar els fogons de l’àvia, amb la seva escassetat de carbó d’alzina, cassoles i paelles amb poc oli, que era de tarja de racionament, i un ventall d’espart esfilagarsat per a espavilar el foc. I als hiverns, un braser de carbonet, però ben encès, que podia portar una intoxicació a tota la família. Quant han canviat els temps, l’estil de viure no té res a veure amb allò anterior. Hi ha un llibre de memòries que porta per títol La memòria és un cementiri. És això.

La societat industrial mereix molta atenció per encaixar-hi bé, participar-ne plenament, començant per la deguda informació. Aquest és l’objectiu d’unes jornades sobre societat industrial, posant la mirada ben concreta en la indústria alimentària i el patrimoni de la terra i del mar. S’han anunciat per aquests dies 19 i 26 d’octubre les IV Jornades biennals sobre Societat Industrial, que organitza l’associació Amics de la Unesco de Girona. Des de l’any 2006 posa atenció periòdica al tema de la creixent industrialització de les comarques gironines, mitjançant conferències, sortides culturals, jornades, col·loquis, produccions audiovisuals, sobre el tema genèric de la presència industrial a aquestes comarques. Tot aquest progrés determinat és conseqüència d’aquells començaments històrics de la Revolució Industrial, quan les innovacions que venien d’Anglaterra, principalment, varen remoure paisatges, passions i economies i varen fer que el Ter i el Llobregat fossin estimats com els dos rius més treballadors d’Europa, a finals del segle XIX.

Fet aquest apunt històric, podem comprendre que el progrés necessita mirar la seva procedència, el seu origen històric, per continuar, com fa aquell corredor de fons que recorda d’on ha sortit. Tenim un patrimoni a aquesta terra i a aquest mar que ens dona vida, començant per allò que ens alimenta. És qüestió d’interessar-nos. S’imposa la investigació pel seu estat de salut, que serà la nostra.

El programa de les jornades s’omple amb col·laboracions tècniques i treball divulgatiu a càrrec dels corresponents experts, estudiosos i demés, que oferiran ponències com ara: La cuina de l’anxova i de supervivència, La dona pescadora, Aula gastronòmica del Museu de la Pesca de Palamós, Els secrets d’una farinera, El malbarament dels aliments, Evolució de la llauna de pernil, La gastronomia i el turisme, La dieta mediterrània, La cuina de l’època dels taps de suro, Noves formes d’alimentar-se, entre d’altres.

El tema de la indústria alimentària sempre serà una disciplina jove. Sortosament els seus especialistes, experts i estudiosos tenen el convenciment i la vocació d’una investigació exigent i continuada, i els seus professionals tenen un reconeixement molt merescut. Hi ha una vitalitat que cada dia obre horitzons.

Sortosament aquesta terra i aquest mar són generosos i el nostre interès i el nostre coneixement han d’estar a l’altura, abans de posar res al forn, l’elèctric, és clar.

Subscriu-te per seguir llegint