Córrer «com una nena»

L’altre dia el meu cosí petit de set anys, em va sorprendre amb les seves paraules. El nen em va explicar que a una classe d’educació física, el professor li havia dit que «corria com una nena». Em va sorprendre perquè vaig pensar que en explicar-m’ho, ho comentaria amb un to enfadat i brusc. A més a més, l’educador va exposar-se a comparar-lo amb els seus altres companys dient que «ells corrien molt més ràpid» i que, per tant, ell havia de ser més veloç que les nenes del seu curs.

Vaig pensar, quin és el tipus de respecte que certs docents donen als seus alumnes? Principalment, els professors haurien d’animar a l’alumnat i no comparar-los amb els seus companys. Molt menys, fer comparacions relacionades amb el gènere. Què vol dir realment «córrer com una nena»?. Aquest comentari no em va fer pensar en res més que en el tipus de societat en la qual vivim. Una societat on certes coses estan normalitzades i, d’altres aparenten estar-ho. En ple segle XXI, hem de continuar sentint aquestes típiques frases que no fan res més que endarrerir la societat? I amb «típiques», òbviament em refereixo a: repetidores, malsonants i que ja tenen uns certs anys vives...

Hauríem de deixar que tots aquests comentaris masclistes siguin part del nostre dia a dia? Espero de tot cor que la resposta donada per part de tothom sigui un no. «El blau és pels nens i el rosa per les nenes». Sempre he relacionat el blau amb el mar i el rosa amb el cotó fluix. El ballet amb Billy Elliot i els superherois amb Wonder Woman. La cuina amb una passió, com també el futbol.

El meu cosí em va dir «però, l’Elaine Thompson-Herah és una de les dones més ràpides del món. Si per al meu professor això és ‘córrer com una nena’, jo vull arribar a fer-ho com ella».