Cassà de la Selva

El cap de setmana passat, del 17 al 19 de novembre, es va celebrar la setena edició del festival Càntut, Cançons de tradició oral, a Cassà de la Selva. L’any passat, 2022, el festival va rebre el Premi Nacional de Cultura. La repercussió mediàtica ha estat molt remarcable en els mitjans escrits i en els mitjans audiovisuals. Tots hem pogut veure imatges de trobades i cantades al voltant d’una taula o en els diversos espais on s’han desenvolupat les activitats del festival. Això vol dir que si valorem l’impacte a Cassà, directe i induït, és molt superior a la repercussió mediàtica que sempre és efímera. Però convé remarcar que darrere les activitats del festival hi ha una activitat constant de recerca i de recuperació amb voluntat d’assegurar la continuïtat d’una tradició molt arrelada i afeblida en els darrers temps. La clau és la tradició oral i la percepció que tots poc o molt hem estat partícips d’aquesta tradició i n’hem estat actors conscients i inconscients. Amb una direcció eficaç i ordenada, amb una metodologia concreta, en poc temps aquest festival s’ha situat en el panorama de la música popular com un referent. Un pont directe amb les tradicions orals del cant que poden tenir tant una base culta com sobretot una base popular. I això ens ensenya que les tradicions es creen i que és el valor de la continuïtat i de l’acceptació el que n’acaba fent una cita any darrere any impagable. Set edicions ens indiquen que estem davant d’una tradició de creació recent, però és del tot evident que si l’any passat el Càntut ja va merèixer el reconeixement del Premi Nacional de Cultura és que els jurats hi han vist un bagatge digne de rebre una empenta decisiva. Assenyalo també que els pobles viuen i demostren la seva vitalitat amb tradicions velles i noves, amb cites arrelades en tradicions centenàries al costat de cites de creació més recent.

Passa una cosa semblant amb la Fira del Tap i el Suro que enguany es va celebrar a Cassà de la Selva els dies 17 i 18 de juny passats. Sis edicions i la setena per la primavera vinent ja convocada. Aquí Cassà que es presenta en el giratori de l’entrada per la banda de Girona i de Riudellots amb uns magnífics taps de xampany fa una aposta clara per una senya d’identitat de la vida i de l’economia del poble. Cassà poble surer per antonomàsia, amb olor de suro bullit. Al peu de les Gavarres a banda i banda del massís en un costat a Llofriu ja fa temps que es fa la festa de la Pela del Suro i ara a la banda de Cassà la Fira del Tap i el Suro que gira al voltant de les suredes de les Gavarres, amb demostracions de pela de suro a les sureres de can Vilallonga, amb visites a les empreses suro-taperes més destacades del municipi i amb la recuperació dels oficis, l’artesania, el transport, i la tipologia de la transformació del suro en taps per a vi o per a xampany segons els casos. L’Eloi Madrià ha esdevingut un animador principal, una figura emblemàtica, la persona que aglutina el coneixement sobre les alzines sureres i sobre tota l’activitat econòmica, forestal i industrial, que se’n desprèn. Aquesta Fira té un any menys que el Càntut, però va també pel camí d’esdevenir una fita fixa en el calendari, un referent que dinamitzarà la vida social, cultural i econòmica de Cassà de la Selva.

De tradició més llarga, però d’un esperit similar, és la ja famosa i coneguda Nit dels Músics que des de 1976 aplega amb motiu de la Festa Major músics de Cassà de la Selva que interpreten en un concert sardanes de compositors de Cassà. És com un aplec espontani de més d’una cinquantena de músics que cridats pel seu origen un dia a l’any toquen junts i desinteressadament en una gran cobla que ressona el centre de la vila.

Finalment, no em puc estar d’assenyalar el paper i l’impacte que des de l’any 2002 amb puixança creixent, superant tota mena de dificultats, té el Grup editorial Gavarres que des de 2002 i a tocar de l’església parroquial de Cassà de la Selva irradia a tot Catalunya amb una política editorial que articulada al voltant de les revistes de referència (Gavarres, Cadí-Pedraforca, Garona-Nogueres, Les Garrotxes, Alberes), desplega una activitat editorial amb títols emblemàtics que recuperen autors reconeguts o publiquen novetats sempre arrelades en el territori, en el paisatge, i en el lligam entre el món urbà i el món rural en una frontissa que esdevé un permanent repositori de valors. La nissaga Madrià, aquí amb l’Àngel, té cura de dirigir aquest projecte editorial i empresarial que mereix un reconeixement explícit i efectiu.

M’omple de satisfacció veure com Cassà de la Selva té la capacitat de reinventar-se i de projectar el seu futur amb un discurs i amb un projecte construït sobre fonaments molt sòlids. En parlo i ho faig amb orgull simplement perquè tinc una especial predilecció per aquesta vila. No soc de Cassà, però aquí va néixer el meu pare, aquí van viure els meus avis paterns i a la casa on vivien, can Nadal, ara es dibuixen els projectes de futur del municipi.

Quan vaig a l’Ajuntament de Cassà, can Nadal ara, se’m fa un nus a l’estómac i amb un punt d’emoció faig un recorregut imaginari per les trobades i els escenaris familiars. Revisc les festes de Nadal i de Cap d’Any tocades inevitablement per la tradició francesa i surto al jardí on els dos cedres són l’única referència visible i identificable de les nostres corredisses pel jardí i l’hort de la casa dels avis. No és un recorregut sentimental i nostàlgic és un camí pels escenaris de la memòria que desperten velles emocions en el pòsit dels records.

De petits el pare quan havíem passat Llambilles i abans d’enfilar el canvi de rasant del trencant de Llebrers ens convidava a competir per saber qui seria el primer de veure el campanar de Cassà. Mai no vam saber qui guanyava. Hem après després que darrere d’aquella visió del campanar hi havia tota una vida que hem anat recuperant.

Com ho fa ara l’Ajuntament amb els esdeveniments que he comentat i que relliguen positivament passat, present i futur.

Subscriu-te per seguir llegint