Dones supervivents i habitatge social

La violència masclista (VM) és la manifestació d’abús i poder dels homes cap a les dones, comportant la seva discriminació i vulneració de tots els seus drets. És present a totes les societats i va acompanyada de l’assignació d’uns rols i d’uns estereotips de gènere que fomenten uns valors desiguals. En l’àmbit de la parella, és la més freqüent i reconeguda de totes les violències que s’exerceixen sobre les dones.

Durant els primers 9 mesos d’aquest 2023 s’han atès 12.957 víctimes de violència masclista en l’àmbit de la parella. Des de principi d’any, el nombre de feminicidis són 13, 12 en mans de la parella o exparella i 1 en l’àmbit familiar (Font: gencat.cat).

Per a les dones que pateixen VM, i els seus fills i filles, l’espai domèstic es converteix en un espai de pors, amenaces, abusos i riscs on van perdent la seva identitat, autoestima i seguretat personal. Es veuen immerses en situacions insostenibles que els comporta haver de conviure amb el seu agressor, d’aquí la necessitat imperant de sortir del domicili.

Les diferents administracions ofereixen un conjunt de recursos i serveis temporals substitutoris de la llar que faciliten allotjament i suport a aquelles dones que no tenen cap altra opció residencial, on la temporalitat dependrà de les necessitats de cadascuna d’elles. En el moment que no poden viure més temps en un recurs d’acolliment, es veuen abocades a una sortida forçosa. L’èxit d’aquesta sortida dependrà de diversos factors: la xarxa social i familiar de la qual disposin, independència econòmica o disposar d’un habitatge segur. Necessiten un habitatge que les ajudi a dur a terme una desinstitucionalització amb prou garanties d’èxit, entenent aquest com el compliment dels seus objectius i necessitats. Les dificultats en l’accés a un habitatge digne –la poca oferta de lloguer, l’especulació i l’elevat preu de mercat– les encamina, a vegades, a la inseguretat i la itinerància residencial, o en situacions més extremes a un sensellarisme permanent que en dificulta la seva reparació, abocant-les a una pobresa feminitzada i cronificada.

És necessari un enfocament feminista i interseccional per comprendre les violències masclistes, les seves causes estructurals i l’impacte que poden produir. La interseccionalitat té la seva complexitat, ja que implica tenir en compte l’especificitat de cada persona segons el seu sexe, identitat de gènere, diversitat funcional, orientació sexual, ètnia, religió, edat, origen, capital social, etc. I no són grups homogenis. Es tracta d’entendre quins són els factors que determinen les desigualtats en un determinat context i en un determinat moment, per així intervenir i proporcionar l’acompanyament social idoni.

Davant l’augment de sol·licituds d’habitatge per part de dones víctimes de VM, Fundació SERGI crea el projecte Dones Supervivents el 2016, un dispositiu d’habitatges d’inclusió ubicats a Girona, Salt i Figueres (2023: 16 habitatges actius i 18 unitats de convivència allotjades), específic per a dones soles o famílies monoparentals que es troben amb aquests obstacles per poder inserir-se amb normalitat, després d’haver patit VM.

Per a revertir aquesta panoràmica és necessari poder cobrir la demanda actual a partir de polítiques d’habitatge social específiques per a dones víctimes de VM i garantir una vida digna i autònoma. Cal establir noves directrius habitacionals que atenguin de manera adequada les seves necessitats: habitatge segur, assequible i de llarga durada.

Subscriu-te per seguir llegint