Diari de Girona

Diari de Girona

Pere Reixach

Mites i raó

Un titular, del popular diari digital català VilaWeb, m’ha mogut a la reflexió, sobre la importància i els perills, d’assentar l’organització social i les nostres accions, en creences i mites, negligint tota racionalitat.

L’esmentat titular i els corresponents subtitulats diuen: «La història dels dos fills d’Abraham com a llavor de l’odi entre jueus i àrabs», «La Torà, la Bíblia i l’Alcorà relaten la complicada història d’Ismael i Isaac com inici dels pobles jueus i àrab, amb conseqüències que encara ressonen avui», «El llevant és el bressol de les tres religions monoteistes, el judaisme, el cristianisme i l’islamisme. I totes tenen en Abraham el patriarca inicial, l’origen», «Basant-se en la Torà i la Bíblia –que comparteixen el llibre del Gènesi, però amb variants– i en el relat de l’Alcorà, es pot traçar en la història dels dos fills d’Abraham, Ismael i Isaac, l’inici de les tensions entre els jueus i àrabs. I no és arqueologia, perquè el relat es viu avui i circula de boca a orella per justificar l’una cosa i la contrària».

El Gènesi el llibre de la Bíblia que dona una explicació de l’origen del món i dels homes per passar, tot seguit a les històries patriarcals, on Abraham és el primer patriarca, arrel i pare de tots els creients, tant per a jueus, com per a cristians i musulmans.

Són narracions prehistòriques que esdevenen mitològiques, sagrades que pretenen donar raó de l’origen, del sentit i de la finalitat de tot el que existeix, configurades en unes religions que es consideren úniques intèrprets de la «voluntat del Déu d’Abraham».

Avui sabem que els mites i creences, han de ser raonades. Així ho va descobrir el filòsof grec Tales de Milet (640-545 aC), un dels primers que va començar a dubtar que el pensament mític, prerracional fos un mètode adequat per comprendre la realitat i va començar a desenvolupar la raó «logos», tot i que no es va desprendre de la comprensió mítica per descriure la realitat.

La Il·lustració (segle XVII) va voler marginar el pensament mític, tractant-lo d’infantil. Pels il·lustrats solament la raó, la investigació i el coneixement, ens donen la possibilitat de saber el que passa al nostre món.

Tanmateix, el mite continua avui viu dins la societat i és reconeguda la seva vitalitat i necessitat per científics socials, lingüistes, folkloristes, antropòlegs, mitòlegs, psiquiatres que estudien cercant el sentit del mite, el que ens comunica i la seva funció social.

Personalment, em plau la definició que dona el romanès Mircea Eliade (1907-1986), filòsof, especialitat en mitologia i història de les religions que ens diu: el mite permet a l’home una «ruptura de nivell que el sostreu «del terror de la història». Segons Eliade, els mites descriuen les diverses i dramàtiques irrupcions del sagrat en aquest món».

Sortosament gràcies al bon saber mitològic, obtingut de diferents branques de la ciència, sabem que mite i raó, han d’anar units per abastar la plena humanitat de l’home. «En el passat hi ha el present» (Ernest Bloch, filòsof alemany (1889-1977).

Pensar i actuar, exclusivament amb la narració mítica o amb la raó, és com caminar només amb una cama. L’home i la seva humanitat es completa amb les dues cames que transmeten el coneixement: Mite i Raó.

Permeti’m unes preguntes:

Els pobles jueu i palestí, els divideix la possessió de la terra en conflicte o la narració mítica de la Bíblia i, Alcorà?

Ambdós, no tenen amb Abraham el pare de les seves arrels i nissagues?

No poden els líders religiosos del judaisme, l’islamisme i el cristianisme, fer un manifest conjunt, amb diàleg i concòrdia, conjugant la narració mítica comuna que inclou el «No Mataràs» i «L’amor al pròxim», amb el seny i la raó dels «Drets humans»?

Davant els horrors de la guerra que ha causat milers de morts, molts d’ells infants, no tenen el deure moral d’actuar conjuntament per assolir la pau i defugir de tanta barbaritat, salvatge, inhumana, fracàs de la humanitat?

El mite, és sagrat quan ens deriva al reconeixement de l’amor de Déu Pare que ens vol germans, que ens dona vida i procura per la dignitat dels seus fills.

Tanmateix, la perversió de certs dirigents que amb la força del poder i l’ús exclusiu de les seves raons, volen fer passar gat per llebre, sacralitzant conceptes com «poble» «pàtria» «nació» sobirania» «unitat» «Rei», etc. que amb discursos de sensibilitat i narrativa mítica, volen obtenir més poder, més diners, més influència, per dominar i sotmetre persones i cultures.

És evident que se’n serveixen de la narrativa mítica i no serveixen al veritable missatge primordial de la bondat i l’amor

Només és sagrat, tot allò que ens acosta a la presència de Déu Pare i en conseqüència a l’acolliment de tots seus fills, germans nostres, sense exclusió de races, ètnies, cultures i religions.

Hem de posar en marxa la pota de la raó que s’expressa amb la crítica, les accions i els coneixements necessàries per esdevenir països teixits per tradicions diferents que hem d’aprendre a viure i conviure, amb respecte recíproc.

Cercant i creant la pau que s’obté quan raonadament i autènticament, sacralitzant els «mites» de la veritat, la justícia, la llibertat, la igualtat, la solidaritat i la subsidiarietat.

Compartir l'article

stats