Opinió | Josep Baella Isanta GIRONA

Teresa de Jesús

L’abadessa de Pedralbes, Teresa de Cardona, va ser una catalana universal que l’església i la monarquia de Felip II van extirpar de la història de Catalunya per convertir-la en una santa de Castella plenament ajustada a les directrius del Concili de Trento (1545-1563). És la tesi documentadíssima d’en Pep Mayolas, desenvolupada a la seva obra.

Caterina seria el nom de pila de Teresa de Cardona. Cal entendre que Caterina de Cardona és alhora també Teresa d’Àvila i Teresa de Cardona. I que Catalina Fernández de Córdoba, ara que ja sabem que els Cardona són rebatejats a les premses castellanes quasi sempre com a «Córdoba», és la mateixa Caterina de Cardona.

A la Historia del Carmen Descalzo, estampada a Madrid al 1637, es pot llegir que la Nostra Mare Santa Teresa de Jesús va néixer a «Avila, Ciudad Antigua i noble de España, en Castilla la Vieja fundada ò por los Fenices ò por Alcideo, hijo del mismo Hercules». Està clara la interpolació censora d’Àvila per una altra ciutat, puix els fenicis mai hi varen arribar i menys fundar Àvila.

Existeix un document, del qual es podria inferir que santa Teresa i Caterina de Cardona eren la mateixa persona. Es tracta d’una obra del teòleg protestant alemany Franz Volkmar Reinhard (1753-1812), professor de teologia i filosofia a la universitat de Wittenberg, on havia ensenyat en Luter. L’obra en qüestió fou publicada el 1802 en alemany, i en la pàgina 126 podem llegir: «No obstant això, si un sant Bruno, una santa Teresa o Caterina de Cardona, una Guion són tan enginyosos per convertir cada petita cosa en un mitjà de mortificació». L’obra es titula: Sobre l’esperit de la insignificança en l’ètica