Acomiadaments sense causa

Cal recordar que en la nostra legislació vigent, cada vegada menys protectora dels drets laborals, l’acomiadament ha de tenir una causa legítima i objectiva. L’arbitrarietat en el tema de l’acomiadament no té ni hi pot tenir acollida. També cal recordar que l’acomiadament, amb l’entrada en vigor de l’Estatut dels Treballadors, es va abaratir, i amb posterioritat a l’entrada en vigor de l’E.T. també es va facilitar i reduir el cost de l’acomiadament. Un altre element que ha incidit i està incidint negativament en el tema dels acomiadaments és la inexistència de salaris de tramitació, circumstància que dilata els procediments de reclamació i no facilita un acord previ, quan hi ha litigi. I evidentment això no ajuda a la part dèbil, el treballador, sinó que el perjudica enormement en benefici de l’ocupador. Tant l’existència d’una indemnització important, en cas d’acomiadament injustificat, com la càrrega d’haver d’abonar salaris de tramitació, constituïen una barrera protectora pels treballadors. Però aquesta barrera cada vegada és més feble i dèbil.

De manera reiterada i persistent, molts treballadors es veuen abocats a l’atur amb una simple carta d’acomiadament en la qual ni s’indica una causa certa ni un motiu raonable, i en la qual sovint s’inventa la causa. I en ocasions l’acomiadament es produeix de manera inesperada, quan la persona objecte d’acomiadament treballava en una empresa amb una antiguitat considerable, i se la va a buscar oferint-li millors condicions, i al cap de pocs mesos, la nova empresa, incomplint les promeses, l’acomiada per una miserable quantitat, burlant la bona fe i les expectatives professionals de la treballadora en qüestió. En definitiva, estem davant d’acomiadaments arbitraris. I contra l’arbitrarietat s’ha de lluitar amb energia i intel·ligència.

Aquesta realitat ha posat sobre la taula de juristes i tribunals la possibilitat –i diria que la necessitat– de plantejar anar més enllà de la indemnització taxada a l’Estatut dels Treballadors, fitxant indemnitzacions addicionals quan l’acomiadament és totalment arbitrari o per causes il·legítimes o injustes, o represàlies sense base legítima, com és el cas d’algú que ha estat de baixa mèdica per malaltia o accident, o simplement perquè ha reclamat els seus drets. En aquests casos no és suficient el reconeixement de la improcedència, com ja ha determinat algun jutjat social, sinó que, davant un clar abús de dret, caldrà fixar un compensació econòmica si el treballador perjudicat acredita un perjudici econòmic, moral i professional, que trastoca i ennegreix el seu trajecte personal, social i professional. A efectes de seguretat jurídica seria convenient que el legislador donés cabuda a aquesta indemnització complementària per tal de frenar, i en el seu cas, evitar acomiadaments absolutament arbitraris, sense causa real i objectiva. L’experiència del passat i del present faciliten el camí del futur, si es coneix i s’entén la realitat. Cal corregir errors i millorar el futur.

Subscriu-te per seguir llegint