Pugnau: Mariano Oliver Albertí

Diverses generacions de gironins hem viscut durant dècades només amb el diari Los Sitios de Gerona com a únic referent de premsa local. En el meu cas des de finals dels anys quaranta fins a finals dels anys setanta quan el 1979 va sortir a Girona el Punt Diari.

Los Sitios que va canviar de capçalera l’any 1988 va ser un diari de connotacions explícites des de la pròpia capçalera i vinculat en els seus orígens al final de la Guerra Civil espanyola i al franquisme. Però malgrat aquestes connotacions era un termòmetre de la vida local, passat, això sí, pel filtres d’uns ulls permanentment vigilants. Hi trobàvem a la pàgina 3 tota la informació de Girona i també l’article d’opinió que havia començat l’any 1943 Mn. Carles de Bolós amb la secció «Ángulo de la Ciudad» que signava amb el pseudònim Gerion i que es va acabar l’any 1959. L’Ajuntament va fer una edició d’una tria dels articles més rellevants d’aquesta secció. Després de mossèn Bolós a la mateixa pàgina 3 la secció va canviar de nom i es va dir «Alminar» i la subscrivia la Maria Alonso Canals (1915-2014) amb el pseudònim de Cierzo.

També hi trobàvem els articles sobre l’actualitat econòmica que amb el pseudònim de Tácito hi signava periòdicament el senyor Manel Bonmatí Romaguera. Que era també l’autor a les pàgines esportives de la secció «En voz baja» que signava amb el pseudònim de GOL. Aquí ens abocàvem a buscar les prediccions del famós «Mago Pirulí», un amic de Bonmatí que els dies de partit s’atrevia a formular un vaticini del resultat. Sembla que el Mago Pirulí era un dels germans Comadira de can Llens del carrer Nou. Vivíem la ficció de pensar que l’encertaria i que d’una manera anticipada ens donava una idea del que podria passar amb l’equip de la ciutat. Ara que les coses van de primera amb el Girona i que vivim un moment estel·lar seria bonic de trobar en la immensitat de la premsa esportiva, poc avesada a atorgar al Girona FC l’atenció i el mèrit que ara es té ben merescut, una espai de calma i reflexió com «En voz baja».

Doncs bé, a Los Sitios s’hi va publicar també sota pseudònim la secció «Glossari» que signava Pugnau i que es va publicar en català des del 21 de maig de 1964 fins al 22 de juny de 1975. Solia sortir els diumenges.

Ara s’acaba de publicar el llibre de Joan Perich Romero Recull Pugnau. Descobrint Mariano Oliver Albertí a la Biblioteca Lluís Esteva que edita el Consorci de les Gavarres amb l’impuls de la Diputació de Girona i en aquest cas de la Generalitat de Catalunya, el Consell Comarcal del Gironès i l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro.

Joan Perich es va adonar de la singularitat d’una columna setmanal en català en un diari com Los Sitios i hi va acabar descobrint el variadíssim món de Mariano Oliver i dels seus temes d’interès, des dels més immediats de caire territorial fins els artístics. D’un conjunt de 550 Glossaris Perich n’ha seleccionat 80 vinculats i focalitzats en el món de les Gavarres. D’aquests el del dia 16 de juny de 1974 amb el títol «Deu anys» serveix a Mariano Oliver per mostrar l’agraïment a Fulgencio Miñano, director de Los Sitios, per l’encàrrec que li va fer de la secció i que va deixar continuar el seu successor Gonzalo Garrido. És aquí on Oliver ens descobreix l’arrel del pseudònim: «...i vàrem triar el cognom del nostre avi a qui recordàvem amb entranyable tendresa d’infant». També el Glossari del 22 de juny de 1975 és com una mena de recapitulació de la seva secció que dona per acabada per una decisió personal. Probablement en el context de 1975 i de la imminent fi del franquisme la singularitat de la secció ja no tenia el mateix sentit de testimoni aïllat de catalanitat.

L’edició i la tria de Perich es presenta amb una brevíssima sinopsi en negreta de cada article on Perich tracta de subratllar el valor i el mèrit de l’escrit que segueix. Completa el recull una entrevista que el mateix Perich fa a Josep Mont net de la «Masovera de les Gavarres» una pagesa que va pujar dotze fills i que en el mas Vallvanera es feia càrrec d’una part important de les feines del mas. En un segon annex Perich analitza algunes de les peculiaritats del català utilitzat per Mariano Oliver. Les fotografies que acompanyen el llibre són un bon complement que n’explica el contingut

Mariano Oliver, funcionari, va exercir de crític d’art i va escriure algun llibre de divulgació turística dedicat a Girona i a la Catedral de Girona al costat de les seves col·laboracions periodístiques que estem comentant. Mariano Oliver i Maria Alonso, parella, van compartir vida i pàgines a Los Sitios així com quatre fills: Lluís, Joan, Josep i Rita.

Mariano Oliver en la tria que ha fet Perich va transitant en cercle des del nucli de Castell d’Aro fins els contraforts de les Gavarres i les platges dels entorns principalment Sa Conca. Es lamenta de les masies enrunades i buides, pondera el valor de les esglésies conservades, Bell-lloc entre d’altres, es fixa en la transcendència del Pessebre Vivent del seu poble, evoca els oficis perduts. Es fixa en els ferrers, els carreters, els traginers, els pagesos, els pescadors, els tapers. Repassa les festes més assenyalades de l’any, i es complau en els records de la seva infantesa.

Rescatar i aplegar aquest conjunt d’articles ajuda a redescobrir Marià Oliver Albertí, però sobretot dibuixa un fris social i antropològic del món de les Gavarres que en molt bona mesura ha quedat enrere. Si bé en l’arrel mateixa dels mons que explicita l’autor hi ha també els valors territorials i patrimonials que tracta de preservar amb encert i dedicació el Consorci de les Gavarres que apadrina la col·lecció on es publica aviat amb prop de vint títols.

Subscriu-te per seguir llegint