Un instrument polític anomenat Sepi

Des de Noruega fins als països àrabs, la Xina, Singapur i els estats americans, entre els quals destaca el d’Alaska. Se’ls anomena fons sobirans o, simplement, fons d’inversió públics. Té participacions financeres o, directament, industrials, que poden ser majoritàries. Els seus recursos procedeixen de diferents vies: des dels impostos fins als derivats de les vendes de primeres matèries, especialment petroli i gas. La transparència que ofereixen va adequada al país.

El fons noruec, que gestiona actius superiors al bilió d’euros, és l’exemple de bon govern, amb un consell d’onze persones format per representants del Banc Central d’aquell país, del ministeri d’Economia i de personalitats independents de l’empresa i la universitat. Les seves inversions són escrutades trimestralment i exposades al portal.

A Espanya són molt diversos els instruments que les administracions, a nivell estatal, autonòmic i local, usen per participar en empreses. En el cas de l’Estat, el desordre organitzatiu i la falta de claredat queda al descobert només de bussejar al registre de comptes del sector públic, dependent del Ministeri d’Hisenda. El laberint de societats posa al descobert la burocràcia i l’opacitat del sistema.

Una d’elles, la Sepi, hereva de l’INI franquista, s’ha tornat a posar de moda després d’avançar, cas insòlit, que vol comprar un 10% de Telefónica com a contrapès a l’entrada de la companyia saudita STC. Inversió, al voltant de 2.100 milions a preus actuals de l’operadora, que uniria un altre centenar d’empreses. Des de l’hipòdrom de la Zarzuela i Hispasat -aquí acaben de col·locar de president l’astronauta i exministre Pedro Duque- fins a Indra. Les empreses cotitzades en què participa la Sepi tenen un valor borsari de 7.100 milions.

Qui governa la Sepi? La seva presidenta, Belén Gualda, va pujar per l’escala de la Junta d’Andalusia de la mà de l’avui vicepresidenta i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, que la va nomenar presidenta d’Hispasat -també va presidir aquesta empresa l’exalcalde de Barcelona, Jordi Hereu, abans de ser ministre- abans de portar-la al hòlding estatal. El consell de la Sepi el formen, a més de la seva presidenta i vicepresident, Bartolomé Lora, tretze persones. Tots ells són secretaris d’Estat, sotssecretaris i directors generals d’entitats públiques.

En ple debat sobre el bon govern i la transparència empresarial, la Sepi -amb ella l’entramat de participacions públiques- és exemple de tot el contrari. S’han convertit en llocs ideals per col·locar professionals de la política, gairebé totes les ocasions adscrits al partit polític de torn que governa, cosa que, d’entrada, impossibilita la imparcialitat en la presa de decisions.

Més enllà dels efectes que pot suposar la propera intervenció de l’Estat a Telefónica, potser és el moment d’exigir un nou model de governança i transparència a la Sepi i als altres holdings públics.

Subscriu-te per seguir llegint